Els mil•lenaris assentaments o llocs de culte construïts amb enormes pedres i l’enginy dels antics pobladors, civilitzacions posteriors els hem (amb bona i mala fe) encarregat de malmetre’ls i, com que reduir a pedruscall les enormes pedres que utilitzaven per organitzar-se com a poble és un treball feixuc, algunes d’elles, en segons quins indrets, apareixen camuflades en trams de paret seca. Menorca però, no es pot queixar doncs és l’illa mediterrània amb més patrimoni talaiòtic conservat, catalogat i en molt bona mesura ben cuidat. Tant de bo aquesta perseverança es mantingui i així, encara que només sigui per defensar el polit recorregut de la carretera general, ara toca lluitar contra la barbàrie de les destrosses que, en algun tram amb les inexplicables (necessàries en diuen “ells”) impúdiques rotondes, ja tenen programat de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada