dijous, 29 de maig de 2014

rilke

No sé si ets moix o moixa, sovint ens sotges i quan creuem la mirada no puc estar-me de pensar quanta sort que tens de ser lliure, a escala reduïda..., em recordes tant aquella pantera de Rilke!

LA PANTERA, París, Jardin des Plantes  (Trad. Joan Vinyoli)
Té el seu esguard tan fatigat de veure 
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d'ells els món ja no existís.

El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits,
és tal com una dansa de força al volt d'un centre
on es dreça atordit un gran voler.

Només a voltes el teló de la pupil•la
s'alça sense remor. Hi entra una imatge i va
creuant la calma tensa dels seus membres
fins que en atènyer el cor deixa de ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada