diumenge, 18 de maig del 2014

joquer (as de la màniga)

         miquel bauçà  -  rudiments de saviesa

Agençat sàviament
enretiro les cortines
de vellut de seda blau.
El palau és ple de vida.
Els merlots, en el jardí,
em saluden i em desitgen
tenir un dia profitós.
La canilla que m’espera,
aviat em caçarà
els senglars per fer la festa.

El cervell és analògic.
Aprofita molt sovint
una història modèlica,
-per nosaltres, és ben clar-
per contar un altre episodi,
que just tenen en comú
uns aspectes indicibles,
de moment, i ben formals,
malgrat que el formalisme
és moral i afectiu:
és més complicat, encara.
Es el seu procediment
en els somnis, no de dia,
perquè es troba encadenat
per cadenes de misèria.

-I jo, quin profit en trec, 
de venir a la trobada?
-Espiritual, és clar.
-Hi haurà una sentada.
En vindran de molts racons, 
ben vestits, amb una ensenya
virolada, perquè quan
sigui nit puguem llucar-los
amb els focus de colors,
ajaguts o cantant himnes.
No em diràs que no et fa el pes?
-Francament, em fa por el tedi.

Oh aquella venedora
catalana, en la qual
tot és just i plaentívol,
aviat es morirà,
no podré tornar-la a veure.
Em conhorta que en el cel
la veuré entre les santes,
situada en primer reng,
fent-me senyes, animant-me.

-Una abella per comanda-
-I just una? Què en faràs?
-L’estudiaré. –Cal veure-la
en context, en el seu rusc.
-Evident, però és útil
de mirar-la també a part,
per saber el conjunt d’idees
que regeixen cada instant,
que dominen la jugada.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada