dimecres, 28 de maig de 2014

casalots

La façana sobresurt del jardí ple de matolls i esbarzers crescuts per deixadesa, petits grisos blocs de formigó aixequen un  mur on només un tram que conserva antics  barrots deixa  veure l'interior. Pel cap et passa que podria ser una atractiva residència d’ancians atès que el geriàtric del municipi, tal qual els dels altres pobles de l’illa, té un llistat d’espera que fa feredat. A totes les ciutats, hi ha vestigis del passat detinguts en l’espai urbà, són antigues fàbriques o habitatges de l’època esplendorosa d’empresaris o famílies, són sòlides i amplies construccions de sostres alts i espaioses dependències ara però, buides, esperant qui sap què, per retornar-les a un ús privat o públic. És, arrelat en el temps, el costum lucratiu d’abandonar possibles usos socials de necessitats immediates. 
En el cas de la imatge, potser pel davant passi de tant en tant alguna persona on part de la seva vida  va transcórrer  dins les oficines o tallers de l'empresa, i si va tenir la sort que la cotització a la seguretat social va ser com la que Déu mana, estarà cobrant una digna jubilació que per això es va deixar la pell treballant construint la societat que després d’una guerra incivil, i un altre mundial, es vantava de ser la del benestar social, una societat  modèlica on no mancarien llocs amb preparats  professionals per dirigir i atendre l'assistència  on concloure la vida dignament sense ser una càrrega dins el, qui sap si desestructurat o no, nucli familiar que li ha tocat viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada