divendres, 25 d’abril de 2014

paret seca

Quilòmetres i quilòmetres d’aquesta peculiar construcció conformen el camp Menorquí formant, segons la perspectiva, precises línies pautades, corbes i, a vista d’ocell, precisos quadrilàters una i mil vegades fotografiats des de la finestreta de vols xàrters o no que aterren a l’illa ..., és l’ordre sanament obsessiu motivat per treure profit de les pedres i alhora, emprant la definició tan de moda avui en dia, poder conviure amb sostenibilitat amb elles, circumstancia que potser sense tants romanços, és a dir racionalment, ja feien els avantpassats en tantes i tantes feines del camp. Tant de bo ara, amb el lent retorn de pràctiques per al desenvolupament sostenible del planeta, tot torni a humanitzar-se i el llegat que deixem comenci a ser tan benefactor com els dels pioners d’abans de la industrialització..., a Menorca, si més no, aquests herois han anat deixant, sens dubte, una preuada, pràctica i luxosa petjada d'identitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada