diumenge, 20 d’abril de 2014

joquer (as de la màniga)

                                    Miquel Bauçà -  Rudiments de saviesa

-Al menys un que fa teatre!
-I del bo. –D’on ha vingut?
-Dels Balcans. –És molt probable...

El camí de les roselles.
Sempre hi vaig, car és el més
cobejat per les xicotes.
Hi ha un pont, que passa un riu
sempre ple d’aigües hialines.
No m’importa si un peix
salta per poder mirar-me.

-Informació completa
De l’home de la frontera.
És horrible, dins el forn...
-No tenim cap sospitosa.
-Que les tanquin al Castell
i que provin la tortura.

Oh, que brut que n’és el mon!
És perversa, ominosa,
la conducta dels humans,
els que habiten les muntanyes
o els que són uns marjalencs.
No aprenen ma doctrina.

Una bella continença
ha mostrat sempre el pastor
quan es troba amb les tres nàiades.
Fan de tot, garlen de tot.
Epiloguen amb judici.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada