dimecres, 30 d’abril del 2014

l'ocell anellat

És un jove tord descobrint el món, està anellat, censat, controlat, i si li passes res però tingues la sort de caure en mans d’algú que estimi els animals, rebrà atenció en qualsevol centre de recuperació d’aus i, el llast de l’anella que involuntàriament duu en la feble extremitat, ja serà més suportable tot sabent que, almenys,  és útil per tenir identitat i sortir en algun informe estadístic dels mai del tot reconeguts benefactors ocellaires que es desviuen per preservar el maltractat medi ambient que ens envolta. 

dimarts, 29 d’abril del 2014

nova llenya al foc

Una dona fot un cop de puny a un home públic, això és la notícia i tot d’una, segons la peculiaritat de la víctima,  ja tenim un altre tió col•locat a  la foguera que l’imperialisme totalitari espanyol està construint intencionadament per cremar la ciutadana i majoritària veu d’una de les autonomies -que sempre han maltractat considerant-la trofeu colonial- que se’ls ha rebotat..., NI CAS! És una anècdota i com que la notícia des del principi no resultava gaire clara, moltes persones vàrem treure conclusions ben diferents de les que potser ara ens voldran fer creure, és a dir, que el que primer ens va passar pel cap  va ser la pregunta de ¿a veure quin altre cínic moviment haurà fet aquest PSCsecretari mesell del PSOE, per exaltar els nirvis d’una dona que potser no li falta la raó?... sí, que denuncií l’agressió, així almenys podrem assabentar-nos, quan es defensi amb el cap serè, el motiu pel qual una dona, per uns moments, va perdre l’enteniment. 
Ah!, gràcies Alves, ahir, també em vaig menjar un plàtan.

dilluns, 28 d’abril del 2014

tamarell

No és el decrèpit om de Machado, ni “der lindenbaum”, el majestuós til•ler de Schubert, ni el salze d'Anna Akhmàtova, però aquest robust vell tamarell d’es llenegall, tal vegada prengui cos en la ment de les persones que l’han gaudit d’a prop quan necessitin cercar aquells moments del passat que, per a bé o malament, els condiciona el present.

diumenge, 27 d’abril del 2014

joquer

Angle, en un rellotge amb busques, les 3 en punt, formen el primer angle recte del dia.

Escaire, la de fuster o el cartabó van molt bé per fer tota mena d’angles.

Ingletadora és una eina molt preuada que facilita fer talls exactes per poder formar angles.

Obtús, se’n diu d’un angle més obert que el recte però, parem compte que també significa algú mancat d’agudesa, de penetració intel·lectual o de sensibilitat segons (DCVB) d’A.M. Alcover i F.de B. Moll

Uns conceptes tots plegats relacionats i que m’han servit per fer la parida del dominical joquer al bloc, i alhora, també deixar petjada de la meva obtusitat.

barraquisme (16 de 36)

L’ampli carrer llarg potser era l’espai més agradable de trobada, els reduïts habitatges, d’una sola planta, a penes gaudirien d’un espai diferenciat per encabir el vàter i lavabo, no podien fer-se dues plantes i tampoc els era permès col•locar unes sòlides teules que fessin més segur l’habitacle els dies de pluja, si això ho haguessin pogut fer, pot ser al departament d’urbanisme de la Plaça Sant Jaume, li haurien fet trontollar el futur especulatiu del terreny; el lloc estava sentenciat, eren barraquistes i d’aquí no se’n podien sortir. ¿Qui s’anava a pensar que la futura vil•la olímpica, o les obres d’obertura de la ciutat amb aquest nom o amb un altre, pels anys 70 ja s’estaven planificant en despatxos d’arquitectes, promotors i constructors?

divendres, 25 d’abril del 2014

paret seca

Quilòmetres i quilòmetres d’aquesta peculiar construcció conformen el camp Menorquí formant, segons la perspectiva, precises línies pautades, corbes i, a vista d’ocell, precisos quadrilàters una i mil vegades fotografiats des de la finestreta de vols xàrters o no que aterren a l’illa ..., és l’ordre sanament obsessiu motivat per treure profit de les pedres i alhora, emprant la definició tan de moda avui en dia, poder conviure amb sostenibilitat amb elles, circumstancia que potser sense tants romanços, és a dir racionalment, ja feien els avantpassats en tantes i tantes feines del camp. Tant de bo ara, amb el lent retorn de pràctiques per al desenvolupament sostenible del planeta, tot torni a humanitzar-se i el llegat que deixem comenci a ser tan benefactor com els dels pioners d’abans de la industrialització..., a Menorca, si més no, aquests herois han anat deixant, sens dubte, una preuada, pràctica i luxosa petjada d'identitat.

dijous, 24 d’abril del 2014

l'aparador

Un palier reformat els serveix de prestatgeria i, se m’acut, que pocs professionals en fer aparadors, haguessin encertat en la concreta i senzilla plasticitat del combinat que fa de reclam, als transeünts que van a peu o motoritzats, dels productes florals a la venda. Pertany al Centre Polivalent, Fundació persones amb discapacitat de Menorca, el lloc és un referent d’allò pel que tant s’ha batallat i que ens pot fer entendre que una societat sana pot encabir condicions dignes siguin quines siguin les nostres mancances, la gent que hi fa feina semblen contents, benaurada innocència!, o parafrasejant Raimon Panikkar en Benaurada Senzillesa: " l’esforç per caminar amb senzillesa i cercar una nova innocència ens fan viure en pau i créixer com a persones.”

dimecres, 23 d’abril del 2014

sant jordi del 2013

Les manetes aferraven la bossa que encabia el conte de grans dimensions..., sense saber-ho, tal vegada va ser l’inici d’aprendre tot allò que en el temps li ha de servir per arribar a entendre el sentit de tot plegat.

dimarts, 22 d’abril del 2014

adéu, setmana santa

De diumenge de rams a dilluns de pasqua, entremig processons, viacrucis, encontres..., i l’únic diari de l’illa no ha omès cap punt ni coma del fervor religiós viscuts als temples i carrers de cada població..., només faltaria!, doncs des dels orígens, la presència des Diari i el Bisbat de Menorca, han mantingut ferms vincles, però com que tot s’ha de dir, també alguna informació ha fet menció del pronòstic esperançador de la imminent temporada comparant estadístiques dels visitants d’en guany amb la passada Pasqua, tot vaticinant una època de beneficis espectaculars que els que en saben, hauran de pregar perquè el final no sigui com el del conte de la lletera..., potser per això, alguna parella que devia anar a l’acte de beneir el ram, a corre-cuita el deixaria a la barana del mirador de Cales Fonts, per anar prest a ocupar el lloc de treball que almenys, mentre ha durat la setmana santa, els ha fet guanyar uns doblers per anar tirant.

dilluns, 21 d’abril del 2014

gallines, galls


La raça menorquina
Segurament durant la dominació anglesa la  tropa fidel al Regne Unit, no voldrien de cap manera perdre’s al plat  del seu breakfast, l’emblemàtic parell d’ous ferrats i per això, el servei d’intendència faria acopi de gallinàcies  del seu imperi per garantir els flamants rovells esclafats  que formen la base del primer britànic àpat del dia i així sortosament, ara amb orgull illenc, aquests exemplars ja són considerats fauna autòctona i alguns campen amb gran llibertat reproduint-se fins i tot de manera salvatge prop de nuclis urbans, de fet no és estrany  veure’ls en mig de rotondes picotejant allò que trobin per alimentar-se i per això, en la cala Sant Esteve, prolifera algun que altri exemplar lliure que ja voldria més d’un criador de la raça tenir-lo dins del seu galliner i...., en escoltar l’alegre cloqueig de gallines ponedores un cop han fet la feina, a més d’una passejant de la cala ja ens agradaria saber el lloc, entre els matolls, on han fet la posta per fer acopi del  preuat producte.

diumenge, 20 d’abril del 2014

joquer (as de la màniga)

                                    Miquel Bauçà -  Rudiments de saviesa

-Al menys un que fa teatre!
-I del bo. –D’on ha vingut?
-Dels Balcans. –És molt probable...

El camí de les roselles.
Sempre hi vaig, car és el més
cobejat per les xicotes.
Hi ha un pont, que passa un riu
sempre ple d’aigües hialines.
No m’importa si un peix
salta per poder mirar-me.

-Informació completa
De l’home de la frontera.
És horrible, dins el forn...
-No tenim cap sospitosa.
-Que les tanquin al Castell
i que provin la tortura.

Oh, que brut que n’és el mon!
És perversa, ominosa,
la conducta dels humans,
els que habiten les muntanyes
o els que són uns marjalencs.
No aprenen ma doctrina.

Una bella continença
ha mostrat sempre el pastor
quan es troba amb les tres nàiades.
Fan de tot, garlen de tot.
Epiloguen amb judici.

dissabte, 19 d’abril del 2014

barraquisme (15 de 36)

De ben segur que són germans i com a tal, ben avinguts hagueren volgut posar davant la càmera, ella, amb un generós somriure doncs no entreveia cap perill -la foto la feia una paya- i el menut sembla adoptar aquell posat més seriós de milhomes tan característic dels nens que es trobaven al carrer per jugar a ser els herois de la pantalla petita. Instintivament, la bona educació obliga a adaptar bones maneres per sortir bé a la foto i aquesta parella se’n va sortir.   

divendres, 18 d’abril del 2014

l’arena

Entremig del rocam, la minúscula platja conté la suficient arena per què una criatura jugui a fer castells..., i així, un cop capbussada en els rocams de la pre-senilitat, divagant, l’ imatge esdevé com una sorrenca llepolia proustiana d’aquells fets d’infància presents de tant en tant.

dijous, 17 d’abril del 2014

malabars

S’apropa la temporada i els currículums per un lloc de feina ja fa estona que circulen i, per si de cas han de fer exhibicions d’habilitat en el càrrec a ocupar, ja hi ha qui s’entrena de valent per exercir uns dels oficis de futur, el de bàrman-espectacle....-ai! Senyor, ja no basta la formació en escoles especialitzades, ara, a la tan controvertida i sol•licitada presencia, ja se li pot afegir a més a més d’experiència, haver de fer demostracions de malabarisme.

dimecres, 16 d’abril del 2014

la rutina

A l’estiu finestral obert i cadira a l’exterior és l’únic canvi. S’avia sempre atenta a l’hipotètic televisor i el ca o cussa, atenta al que passa pel carrer damunt la taula a l’hivern, o en una cadira al balcó quan fa calor. A l’estiu la frescor de la nit airejarà l’estança i amb el fred, la suposada estufa els donarà caliu. És l’escena diària que, si aixeques la vista, pots veure dins d’un rutinari trajecte quotidià. És, intercanvià un somriure o un gest amb algú que no coneixes, i és també, aquella mena de sensació d’afabilitat veïnal que malauradament i de manera misteriosa, fa temps que trobes a faltar en les darreres generacions.

dimarts, 15 d’abril del 2014

plagi

L’empremta de l’ocell  era com una i grega esmitjada 
                                 Y
                             Y
                                 Y
                             Y 
devia de fer una gran passejada abans d’emprendre el vol....

Camí (Joan Brossa)
Les empremtes dels bous eren així
C      C     C     C
    C      C     C     C
A l’altra banda hi devia haver 
la quadra.

dilluns, 14 d’abril del 2014

així NO!


L'imminent inici d'obres d'unes innecessàries rotondes només vitals per l'afany d'aquells incapaços de guanyar-se la vida de diferent manera que no sigui la de traficar amb projectes forassenyats per la singularitat del territori menorquí, o l'anunci de prospeccions petrolíferes dels immobilistes aferrats al vell consum d'aquest recurs energètic científicament demostrat com uns dels principals destructors de la salut del planeta, ha fet que novament comencin a agafar puixança les convocatòries ciutadanes reforçant les que ja des de feia temps anaven gestant-se a fi i efecte d'aturar la barbàrie de les desigualtats socials, extermini de cultura o abusos a la naturalesa tot defensant la dignitat de persones i territori.
A balears, països catalans, estat espanyol, Europa...., per aturar abusos injustos de poder, les convocatòries, vídeos, cartes als diaris, recollida de signatures, etc., sembla ser la tònica, per això ara aquí haurem d’esperar, confiar i clamar al cel particular de cada creient, que tota persona que tingui un bri de seny i estimi la singular bellesa de l’illa més septentrional de l’arxipèlag, no escatimi esforços en sortir al carrer o fer el que sigui necessari per aturar el tipus de dictadura de mercat dels que demostren tenir un trastocat cervell de pòrtland o pertànyer al grup sanguini brend, és a dir els manaires i accionistes de grans lobby empresarials que tenen ben col•locats, en governs, ajuntaments o institucions, servils gestors que els fan la feina feixuga de pintar de color rosa o posar músiques celestials a tot allò interessat i tèrbol que acostumen a dur entre mans i per això ara, en to pacífic i festiu (per treure’ns la mala llet del damunt), en veu alta i a la cara se’ls ha de respondre una i mil vegades així NO!, així NO! 



diumenge, 13 d’abril del 2014

joquer


Avui, diumenge de rams
els catòlics l'han celebrat amb palmes
i el proper dilluns de pasqua,
ous de xocolata ompliran de goig calaixos de pastissers i panxes d’infants fins a senils;
uns costums pacífics per no pensar gaire en l'ancestral sanguinària i fonamentalista cristianització.  

dissabte, 12 d’abril del 2014

barraquisme (14 de 36)

Algú de la Barcelona amb nom, els faria arribar sacs de roba usada que les esglésies recollien (1) per la qual cosa podem pensar que el paquet de roba que duu la dona sota el braç, devia ser el futur fons d’armari familiar i, és de suposar també, que la tria i adjudicació de les peces de vestir s’esdevindria, pels més joves i menuts, una festassa molt més celebrada que aquella d’anar canviant la vestimenta heretant-la per edat.

(1)”L'any 1965, en el si de Càritas Diocesana de Barcelona, va crear-se el Secretariat Gitano de Barcelona.”

divendres, 11 d’abril del 2014

el far

El navegant, en veure'l, cercarà les singularitats del far a la carta nàutica per situar-se i trobar tota mena d’informació que li permeti solcar la mar amb tota seguretat i..., a qui el mira des de terra ferma, també li fa saber el lloc per on transita però no li parla dels perills terrestres, potser seria demanar-li massa... per això, segurament, tenen raó de ser els temples de culte on sempre podrà trobar algú com cal (o astuciós com el Rouco Varela), que li faci veure els perills terrenals.

dijous, 10 d’abril del 2014

mercat?, de proximitat, sí



 A la fira del camp d’Alaior celebrada el mes passat, l’activitat estrella com sempre recaigué en l’enèsima exhibició i concurs morfològic de bestiar boví que atrau la presència de les autoritats governamentals, hagudes i per haver, àvides de lluir-se elogiant la dedicació dels esforçats ramaders que encara es neguen a llençar la tovallola i, pel cap et passa allò que creus que també pot passar pel cap d'ells, els protagonistes dels goigs del certamen, i que de cap manera passa pel cap de les ombres cercadores de vots, em refereixo somiant utopies que tot seria un paradís si en lloc d’obeir (els personatges ombrívols que diuen ens representen a tots), la dictadura de Brussel•les acatant les minses quotes lleteres que ens autoritzen com a membres de la UE, defensessin a capa i espasa (en el seu cas capote i espada per allò de l’afinitat amb la barbàrie taurina), exigir el dret a la producció, elaboració i comercialització làctica pròpia necessària, per abastir el consum de proximitat que tant dignificaria la ramaderia i l’entorn natural de ses illes.
Per a l’1%, un dia a l’any la fira de lluïment personal amb paraules buides, i per a 99% cada dia de l’any el somni de la quimera.

dimecres, 9 d’abril del 2014

ja hi som a l’illa d’en Daniel Defoe

Ni els guionistes del Polònia hagueren fet millor el discurs del Sr. Rajoy ni encertat en l’entrada, al final de les frases més patriòtiques, de la claca..., el camí serà llarg, avorrit i espinós gràcies al ferri blindatge de la casposa constitució del 78 custodiada a l’altar que el tribunal constitucional té al seu temple on de tant en tant, treuen la patena amb l’hòstia que creuen més adient per defensar l’imperi. Estan blindats i s’han blindat encara més. Ah!, i l’al•lusió a l’illa de Robinson Crusoe, pot ser que el cap de l’estat es faci mirar si l’indret que cita no es tracta de la “seva”Espanya: 
" Les principals lectures crítiques han subratllat la visió defensora del colonialisme de Robinson, perquè l'heroi representa els valors de la civilització occidental, que imposa al nadiu, presentat com a menys avançat. L'organització del temps per a la supervivència és un reflex de les teories econòmiques modernes, mentre que la fe en la raó, el progrés i la salvació són pròpies de la Il•lustració (la natura és vista com a font de recursos i com a món que cal domesticar amb la tècnica)."
P.D. a deu minuts de penjar aquest apunt, veig la coincidència amb el discurs d’Alfred Bosch que  no vaig veure, i el felicito per la ràpida replica a l’al•lusió i la defensa del súbdit d’un nàufrag conservador dels tres imperialistes.   

dimarts, 8 d’abril del 2014

avui, a les corts espanyoles

Jo ja he fet l'innocent auguri, i tot sembla ser que el congrés espanyol i les "margarides del cap", han fet conxorxa per donar la resposta que tothom ja sap. Si comencem pel SÍ (que és per on comencen els enamorats), l'últim pètal acaba en NO i m'ha costat molt començar pel SI doncs ni ara ni mai, l'Espanya borbònica, la feixista o la franquista, m'ha seduït ni seduirà, o duc als gens, però reconec que seguir la norma de la persona que està penjada d'altra, iniciant amb el SÍ la frondosa resposta a la pregunta, en aquesta ocasió ja em va bé el malentès. Ah!, i convençuda, ara sí, de l'estimada imminent independència, a partir d’avui, per fer auguris, utilitzaré el més comú, popular i extens (com la ciutadania de Catalunya a hores d’ara), trèvol de tres fulles amb la certesa que ni l’un ni l’altre em fallaran.  


dilluns, 7 d’abril del 2014

la migració

Sort que voltant pels carrers trobes espurnes gràfiques del jovent rebel•lant-se contra l'absurda barbàrie d'aixecar un mur o tanca de ferro amb elements tallants contra allò que esdevé la història de la humanitat. La manera d'informar i la selecció de seqüències ressaltant només l'últim esprint fet en bloc pels coratjosos joves que volen arribar a l'Europa que saben prospera, aconsegueixen que des dels nostres sofàs, ens ho mirem com una invasió hostil i així, la part de la ciutadania que defuig aprofundir en la causa del perquè de la immigració, ja està predisposada a creure's el discurs populista que branden els de sempre al servei dels també de sempre, incubadors d'ous de serp, que tenen el poder de fomentar l'empobriment de zones del planeta per a benefici propi. No costa gaire, amb un mínim d'esforç de raonament, ja es veu qui són els promotors encoberts del fenomen migratori i, si ho acabem de mirar, també copsem que si aquest fenomen  se'ls escapa de les mans, ja tenen abastament els medis repressius per aturar-lo.
Perquè els van anant cridant, així han anant venint, i han estat la mà d'obra barata que ha traginat ciment i maons aixecant blocs d'habitatges, removent terres per construir xarxes d'autopistes o col•locació de vies de ferrocarril o foradant subsòls de grans ciutats pels túnels dels trens d'alta velocitat, o la que ha recol•lectat tota mena de producte hortícola cultivat en hivernacles a 0° graus a l'hivern o als 40° graus de l'estiu, o les mans d'assistents que fan de cuidadores a domicili per pal•liar la, per a moltes famílies, problemàtica de la insuportable senilitat dels nostres majors ...i, com que així els anaven necessitant, així anaven venint...., i tal vegada ara, un cop més o menys reestructurades les formes d'organització ciutadanes dins l'Europa, diuen que ja és hora de vetar els drets humans per aquells que ja no siguin útils al ja consolidat sistema de mercat neoliberal que no vol sentir ni parlar-ne d'allò que se'n diu el repartiment just de la riquesa.

diumenge, 6 d’abril del 2014

joquer

  Anoto el mot
  Estimar
  I l’antepòs al
d’Odiar
  Una combinació d'odi-amor perfecte per la llarga convivència.

dissabte, 5 d’abril del 2014

barraquisme (13 de 36)

És un altre toma del carruatge que sortia del nucli dels precaris habitatges i tal vegada, els més petits, aprofitaven el recorregut del trajecte per l'únic carrer per esbargir-se i qui sap si també, els més assenyats, per donar un cop de mà en la tasca de traginar la mercaderia a transportar però, fos el que fos, el posat de tots plegats damunt del carro tirat per un cavall, emanava aquell envejable sa orgull de dignitat humana dels que saben viure honradament el seu paper en la història.

divendres, 4 d’abril del 2014

mimetisme

Com que la foto- addicció s'incrementa amb el baix cost que ofereixen les càmeres digitals, fa que quan veus algú que potser està enganxat a la mateixa dèria, no t'estiguis d'atrapar-lo en l'actitud de fer anar el disparador cercant imatges i, si a més a més té algun distintiu que et fa pensar en el gran Robert Cappa, (nat a Budapest, però nacionalitzat nord-americà el 1946), aprofites doblement l'avinentesa en homenatge al gran mestre corresponsal de gerra defensor dels drets humans exposant al món, gràficament, la barbàrie del feixisme en la guerra civil espanyola i posteriors crueltats bèl•liques i, com que no fa gaire TV3 va emetre un emotiu reportatge “El món on volíem viure”, penjo l'enllaç per si encara pot ser de l'interès d'algú.

dijous, 3 d’abril del 2014

clàssics del manillar

Com que la pràctica d'anar amb velo per Ciutadella és un costum arrelat en la nit dels temps, no és gens rar veure la imatge d'una antiga bicicleta recolzada a l'entrada de qualsevol domicili o botiga i que algú, tingui l'edat que tingui, empra per moure's quotidianament sense  caure en la necessitat d'usar ergonòmics velocípedes o vestir la moderna elàstica i cenyida indumentària per a menar-los, la qual cosa s'agraeix, perquè penses que la pràctica d'anar sobre dues rodes fugint de novadores tendències, humanitza allò que podríem dir el plaer de fer exercici sense competir ni uniformitzar-se per res.

dimecres, 2 d’abril del 2014

llum

Ingredients
Parets de mares emblanquinades amb calç.
Estança minimalista amb una cortina de tela de llengües a l'entrada, un llit sense capçal, una tauleta de nit i armari d'una porta tot de fusta blanca massissa i un petit finestral, situat en el cantó est de la casa, basten perquè en obrir el minúscul porticó, qualsevol matí solejat, la llum del dia il•lumini espectacularment l'espai descrit.

dimarts, 1 d’abril del 2014

el polvorí d’Alaior

Com que ja no forma part de la logística de l'exèrcit, el ministeri se'n desfà. Tant hi fa que el nou propietari sigui l'Ajuntament, el Consell Insular, o el govern balear, el cert és que, entre tots plegats, en lloc de conservar i revitalitzar per a ús social aquest assentament militar, l'han anat deixant de la mà de Déu sense permetre l'assentament d'oKupes que d'alguna manera, n'haguessin fet un bon ús si els hagueren deixat fer sense catalogar-los, ja d'entrada, de pringats o d'altres adjectius pejoratius amb els quals sovint, estigmatitzant-los, la sempre present caterva de torn dels dogmàtics del sistema judeocristià, acostuma a tallar les ales d'aquells que volen un món més creatiu i solidari.
Amb les teulades enfonsades per evitar inquilins, el conjunt quarterer encara aguanta aquelles parets - ara més humanitzades pels grafits-, d'estances comunitàries de cuina, bany, dormitoris i sala d'esbarjo, que en un temps albergarien el grup de militars que feien la corresponent instrucció per defensar la pàtria dels que considerarien enemics, tot custodiant pólvora en fortificats túnels i galeries excavades al petit turó del costat per si de cas l'havien d'utilitzar novament contra els díscols rojos separatistes.