diumenge, 30 de març del 2014

joquer (as de la màniga)

Miquel Bauçà - Rudiments de saviesa

A les sis, surto al carrer
per anar a la factoria.
És quan una putot vella
que treballa en aquesta illa
m'escomet. La vella ho fa
només per amoïnar-me.
No m'hi he acostumat.
No crec que m'hi habituï.

El cervell és tan flexible
que entra i surt de la foscor
més esmussa o s'exalta
en l'agudesa, en un segon,
sense cap motiu canònic
previsible, a gratcient.
Per això és que fan pena
els experts enllefernats
que s'agiten per la runa
i es barallen per un tros
de misèria enraonada.

-Impecable has fet un ball
que cap reina de Suècia
et sabria copiar.
Pots estar-ne ben contenta.
-Què saps tu de balls, pardal!
Això són afalacs d'ase.

Oh, damnada, roïneta,
que voldràs ara de mi?
No tinc res per ta cobdícia.
Tu acosta't al carner
i sadolla't amb els ossos.

Una aranya fa una tela,
si, molt bella. El cervell
en fa mils, d'esplendoroses,
amb molts més materials,
amb figures mil vegades
més complexes, que el més llest
de París mai no podria
ni tan sols imaginar.
Com no ho veuen els imbècils!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada