dilluns, 3 de març de 2014

el cercle i la rancúnia

Ahir llegint l'excel·lent escrit del bloc Prendre la Paraula  agraïa un cop més que algú poses, com cal i sense embuts, les coses al seu lloc.
A Puig Antich: -Salvador, no fa gaire, enregistrava una imatge tot rumiant que aquell jorn de mar plana, l’emmiralla’t neumàtic defensa de cops de naus amarrades, ens pot fer pensar que un cop tancat el cercle, el no res se’ns esdevindrà gratificant; ahir, 40 anys després del teu execrable crim desitjava que així fos l’endemà de la teva mort, i has de saber que pel qui va donar l’ordre al teu botxí i còmplices i ara també pels seus descendents  que mai s’han retractat del crim comès, cada vegada més gent els desitja’m una sempiternal mar grossa on cap instant de calma ni oasi se’ls atraqui perquè mai puguin cloure el seu cercle en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada