dilluns, 31 de març del 2014

llevantada

S’Algar està situat en un indret de la costa on el braó que causa el fort vent de llevant dins del  mar, produeix sensació alhora de paor o d’un seductor atractiu; i, hi ha qui agosaradament s’apropa a l’escullera per captar imatges i, hi ha qui, acovardida, tot mirant-s’ho de més lluny, té la sort de recollir ambdues impressions.

diumenge, 30 de març del 2014

joquer (as de la màniga)

Miquel Bauçà - Rudiments de saviesa

A les sis, surto al carrer
per anar a la factoria.
És quan una putot vella
que treballa en aquesta illa
m'escomet. La vella ho fa
només per amoïnar-me.
No m'hi he acostumat.
No crec que m'hi habituï.

El cervell és tan flexible
que entra i surt de la foscor
més esmussa o s'exalta
en l'agudesa, en un segon,
sense cap motiu canònic
previsible, a gratcient.
Per això és que fan pena
els experts enllefernats
que s'agiten per la runa
i es barallen per un tros
de misèria enraonada.

-Impecable has fet un ball
que cap reina de Suècia
et sabria copiar.
Pots estar-ne ben contenta.
-Què saps tu de balls, pardal!
Això són afalacs d'ase.

Oh, damnada, roïneta,
que voldràs ara de mi?
No tinc res per ta cobdícia.
Tu acosta't al carner
i sadolla't amb els ossos.

Una aranya fa una tela,
si, molt bella. El cervell
en fa mils, d'esplendoroses,
amb molts més materials,
amb figures mil vegades
més complexes, que el més llest
de París mai no podria
ni tan sols imaginar.
Com no ho veuen els imbècils!

dissabte, 29 de març del 2014

barraquisme (12 de 36)

En l'anterior apunt, els visibles blocs de pisos emergents prop dels nuclis de barraques, propiciaven la sovint contractació en negre de mà d'obra que tanmateix, pal•liava la precària economia de l'habitant del suburbi que com podia se'n sortia, no només de la misèria econòmica sinó també de la cultural en la qual estaven immersos gràcies al latent feixisme en conxorxa amb la doble moral de la burgesia catalana, i així, potser pensant que les fotos que anava fent-los formaven part d'algun pla especial de rehabilitació, em van increpar:

-Eh! chica, i nosotros ¿que... una foto para la posteridad, no?
-No trabajo para ningún periodico, las hago por afición...
-Mejor, así seguro que nadie vendrà ha trocarnos los cojones haciendo preguntas...,!venga, dispara ya!

La frescor, l'espontaneïtat i el tracte despreocupat i proper et captivaven i alliçonaven a no creure en els estigmes o estereotips pejoratius tan freqüents d'aquella època (sovint també tan freqüents ara mateix), i així a poc a poc, prenies consciència de classe sense necessitat de passar pel sedàs de cap dels vells ni nous sindicats emergents on per cert, les dones, pel sol fet de ser-ho  havien de duplicar-se sovint en els esforços reivindicatius dels drets socials.


divendres, 28 de març del 2014

recollida d’estris

Dimecres i dissabtes són els dies que l'ajuntament arreplega andròmines, però això no vol dir que alguna persona, despistada o barruda, deixi allò que li fa nosa qualsevol dia a qualsevol lloc; no passa res, si el botí és interessant, no dura ni mitja hora com així va passar amb el llit bressol, el televisor però, va necessitar més d'un dia, la crisi és latent i... malgrat tot, no hi ha cap dubte, el televisor de pantalla plana, arrasa.

dijous, 27 de març del 2014

resistents (7)

Bé podria tractar-se d'una imatge dels 50-60 d'uns linotipistes feinejant tipus de lletra, però no, és tan sols de fa pocs dies en el semi-soterrani duna impremta (1) que durant anys va estar en actiu i que ara, definitivament, deixa d'aixoplugar aquella característica maquinària, calaixos classificadors i més utillatges propis de les arts gràfiques que en un temps varen tenir raó d'existir i ser per allò d'espargir el coneixement a tothom, imprimint literatura o paperassa necessària per a funcionar dins la societat mercantilitzada baix uns comuns paràmetres comercials. Ara, atrapats dins l'era digitalitzada, molts d’aquests estris de la vella impremta que s’han amuntegat com andròmines, vés a saber per quina involuntària actitud potser provocada per la sempiterna impotència, puguin ser, amb una mica de sort i la sensibilitat soterrada d’alguna administració, recuperats de l’oblit o això és el que estan intentant fer, amb voluntat, aquests esforçats i romàntics treballadors de l’escola d’art de Menorca, en Xec i n'Emili que es preocupen i de vegades deixen la pell, recuperant, defensant i propagant allò pel que van estudiar:  preservar cultures i patrimonis entre altres assignatures.

dimecres, 26 de març del 2014

la llimona

El benefici saludable del fruit del llimoner possiblement acostuma a ser prematur amb el plaer de la collita, ja que satisfà amb l'efecte guaridor per a qui les cull, sense oblidar que també l'arbre,  al quedar oxigenat,  amb nova  força  podrà seguir produint-ne. Ja ho diu el refrany  “Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna” ah!, i si afegim un all  “Llimona i all, metges al carall”(i si sumem dos dits de rauxa i seny, als del TC espanyol, al carallpodrem enviar-los també)

dimarts, 25 de març del 2014

columbofília

Lloat sigui qui ha fet volar coloms. Enjogassats surten del colomar sempre junts i, amb ordre, voleien ara amunt, ara avall, cap a la dreta, cap a l'esquerra i si et passen a prop, fins i tot pots escoltar l'enrenou que fan les plomes de les ales  solcant l'aire i, de cop i volta ja satisfets o cansats, tornaran al seu gran gabial.... És el gratuït espectacle que de vegades tens la sort de veure, el mateix que quan  eres nena no podies deixar de mirar en aquell terrat d'escola dels anys 50 al barri de Gràcia, i mentre fas anar el disparador de la càmera penses que casualment,  també devia ser l'època en què la Rodoreda, en el seu atzarós exili, estaria enfeinada escrivint, entre altres relats, el de la Plaça del Diamant, aquell de la protagonista anomenada Colometa.

dilluns, 24 de març del 2014

dignitat si, coherència de classe, també

A Menorca com en altres llocs de l’estat,  la crida per fer un acte solidari coincidint amb l’arribada a Madrid de la marxa  de la dignitat,   va tenir un baix  grau de participació (no més de 300 persones). La necessitat de donar respostes al dalt a baix social que ja fa temps que patim i que denigra cada vegada més la condició humana, fa que algunes organitzacions facin de tant en tant, una crida a la ciutadania, però com que aquest “de tant en tant” s’ajunta amb la incredulitat de què duguin a terme les velles consignes,  potser  sigui la causa de  l’escassa participació, agreujant així la síndrome de la indefensió apresa que ja s’escampa com una taca d’oli dins del cervell generacional,  i no serà perquè no ens ho hagin pronosticat o advertit les teories de grans pensadors o genials frases d’artistes com la del proper Joan Brossa: “LA GENT NO S’ADONA DEL PODER QUE TÉ: AMB UNA VAGA GENERAL D’UNA SETMANA N’HI HAURIA PROU PER ENSORRAR L’ECONOMIA, PARALITZAR L’ESTAT I DEMOSTRAR QUE LES LLEIS QUE IMPOSEN NO SÓN NECESSÀRIES”

diumenge, 23 de març del 2014

joquer

Ardits per a sobreviure.

Esbatanar els sentits.

Instaurar els coneixements.

l'Ofici de tenir-ne un.

Uns reptes constants, eterns...

dissabte, 22 de març del 2014

barraquisme (11 de 36)

Amb especulació o no post Porcioles, l’espai urbà pels voltants dels nuclis de barraques s’anava transformant, la qual cosa beneficiava els homes joves que hi vivien doncs els cridaven per a fer feines de peons de manobre tot dins del natural tripijoc dels prestadors o “prestamistes” -el que ara ve a ser subcontractistes d’obres - . Això d’estalviar en el desplaçament del personal encara que fossin quatre duros en la benzina de la furgoneta de recollida dels obrers o bitllet de metro o autobús, era un guany que el prestador o constructor sempre veia amb molts bons ulls. 

divendres, 21 de març del 2014

l’orquídia habitada

Sense cap intenció de captar imatges primaverals que per això ja estan els professionals, gaudeixes d’un passeig de capvespre al costat d’una persona familiaritzada amb la flora i de cop hi volta assenyalant el terra diu –mira, orquídies! I una gens avesada en botànica pensa en veu alta que aquestes només són blanques o groguenques i t’alliçonen que aquesta és una variant pròpia de la flora menorquina i així, ni més ni menys com aquella que no vol la cosa la fotografies tot agraint la lliçó apresa i, a més a més, patapam!, quan la baixes a l’ordinador observes que una formigueta també ha volgut participar de tot plegat amb la qual cosa tenim que, 24 hores abans d’estrenar la primavera d'enguany ja tenim el motiu per celebrar-la amb una exultant Ophrys baleárica, habitada i caure també, de quatre potes,  en el tòpic de noticiar públicament una benvinguda entrada de la nova estació de l’any. 

dijous, 20 de març del 2014

de 7 a 8 a.m.

Amb sort per tenir feina, ja hi ha qui, espitat, ha sortit de casa  i d’altres es preparen per fer la quotidiana petita compra diària o tant sols per treure a passejar la mascota i així el veïnat de tipus animal o humà, de mica en mica, són també els matiners protagonistes dels carrers, i tots plegats som el  conjunt de la massa social que individualment  encara té la propietat i llibertat de pensar, pensaments que alguns transformen en brillants anàlisis El triomf dels mercats”  i que  d’altres agraïm doncs  ens  reafirmen  que no anem tan errats quan afirmem que la neoliberal dictadura dels mercats ens abocarà de ple a ocupar de nou els seients, ara però de disseny, de l ‘interior de la caverna.  

dimecres, 19 de març del 2014

la panconia

La llavor de panconia s'escampa per tot arreu i és tan prolífera que fins i tot s'atraca damunt de les teulades, fa bonic però, per a segons qui no li agrada doncs diu que fa deixat i qui sap si no té raó perquè la feble, però resistent arrel, fa trontollar l'assentament de les teules i ja se sap que quan això succeeix,  d'aquella petita màcula del sostre que el temps  s'ha encarregat d'eixamplar, un dia qualsevol de pluja apareix el minúscul brollador causant del pausat degoteig  d'aigua dins la sala, menjador, estudi, cuina o bany, i sempre hi ha algú -molest o divertit - que en alta veu exclama  la gotera!!!

dimarts, 18 de març del 2014

cisternes del camp

Els abeuradors annexats a la cisterna de recollida d'aigües pluvials que s'omplien poant el preat líquid per poder desassedegar  el bestiar,  només són testimoni nostàlgic per a uns o, de curiositat pels més novells no avesats a la vida o costums rurals perquè han crescut envoltats d'edificis, semàfors i places amb relativa o escassa vegetació. Aquests vestigis de la pagesia de segles passats, alguns, al costat de recintes talaiòtics, amb orgull i modèstia ja  formen part de la història arqueològica a l’aire lliure de Menorca, i alhora, també són el testimoni d'una activitat ramadera cada vegada més colpejada i aniquilada per aquest invent de la unió europea que, per salvar-se'n uns, ofeguen d'altres. marginant-los a formar part del folklore del parc temàtic dels ja consolidats destins turístics.

dilluns, 17 de març del 2014

el corc

L'estiu passat, el tamboret del racó que sosté l'olla de les cendres, va començar a fer un diminut monticle de finíssimes serradures, aquest hivern encara no però, el proper, pel febrer la llar de foc l'engolirà..., diuen que les cendres febrerenques són bones per testos, jardins i horts.
Mantindrem la tradició d'immolar amb l'esperança de regenerar el futur fins i tot dins del no-res

diumenge, 16 de març del 2014

joquer

Abans tot estrip era sargit.
El costurer, ocupava un lloc visible a la casa
I peces de vestir, s'amuntegaven al “cova de repassar”.
Olor de sabó i llegiu feia el contenidor de la roba neta  amb algun set.
Una vestimenta corria més pressa que d'altre, el fons d'armari era escàs i l'àvia o mare decidia per on començar.

dissabte, 15 de març del 2014

barraquisme (10 de 36)

Fent anar un raspall netejant el carro de cavall situat en un racó de mals endreços que un fidel gos adormit custodiava, una nena estava múrria i apartada de les demes, no volia saber res del que passava i respectant la seva actitud, amb un gest li demano permís i com que no va girar cara, li vaig robar l'instant..., castigada o enrabiada, per una estona amb innocent dignitat, havia deixat de ser amiga de les amigues però, potser no -encara- de tothom.

divendres, 14 de març del 2014

l’olor de temporada

De mica en mica tot a punt i, de moment, no fan falta tendals ni ombrel•les ni fulles de morera per resguardar-se del sol hivernal, amb el temps i l'escalfament global tal vegada sí que, d’aquí a poques dècades, caldrà convertir en perennes aquests elements anti-raigs del demolidor Ra, campant lliure de capes d'ozó.
Durant la primera quinzena de març la temporada treu el nas o si més no, l’afany de posar en marxa negocis d’oferta turística fa que a l’estèril túnel de la baixa temporada comencem a veure-li el final; la tranquil•litat per a més d’una persona s’acabarà però saber que la taxa d’atur minvarà, potser paga la pena suportar l’enrenou d’avions i avions aterrant a l’aeroport, autocars i cotxes de lloguer omplint carreteres i aparcaments vora mar o l'arribada de creuers competint, com criatures, el port de ponent i el de llevant  esbombant qui és el que en rep més i més grans.

dijous, 13 de març del 2014

resistents (6)

Ell és la tercera generació i el seu fill ja va pel camí d'assegurar-ne la quarta dins la dinastia familiar. De malnom se’l coneix com en Bernat Faell d’Aló. Una enllestida “escala de collir” serveix d’excusa per treure la càmera i enregistrar el taller on elabora els diferents estris de llenya d’ullastre que li permeten sobreviure dignament,  això és el que desitges tot veient la conservació i ús que fa de l’antic i tradicional einam heretat, arrenglerat com cal damunt del banc de fuster que utilitza i que encara manté en us l’enorme caragol de subjectar llistons, d’engranatge i rosca fets de fusta d’olivera borda.
Un cop surts del taller, satisfeta per la breu conversa, penses que encara que per alguns només es tracti de convertir Menorca en un parc temàtic amb camps de golf, ports artificials, inútils rotondes, ikeas, mercadones, botigues- franquícia etc., confies i desitges de tot cor que el bon gust i sensibilitat de gent assenyada que creu en el benefici social del consum km 0, farà que oficis com el d’arader tinguin corda per estona.

dimecres, 12 de març del 2014

capells

Si volien passar inadvertits, ho aconseguien, el barret els hi feia d'escut i per l'afegitó en un d'ells d'una vinclant branqueta de romaní, entreveies el latent refinat gust o glamur de la persona que el lluïa, potser antagònic amb la gorra visera del company... de fet però, em retracto de la comparança doncs és un fet que la mescla d'estils és patrimoni de societats laiques, per tant, aquest, és un exponent d'aquell tipus de laïcisme que  ens agrada compartir, defensar i, a més a més, quantes persones no voldríem posseir l'innat gir de saber practicar-lo?.

dimarts, 11 de març del 2014

l’espai celest

Si t’endinses per s’albufera des grau a observar la plàcida estada temporal d’aus migratòries, no només xales veient actituds del tot divertides sinó que sorprenentment topes amb singulars racons que et conviden a seure una llarga estona que quan ho penses se’t fa curta perquè, avariciosament, voldries haver pogut emmagatzemar més serenor, o ironia, per anar tirant per la vida i desitjar la mena d’estat independent que el ministre García-Margallo, ens pronostica si amb això aconseguim allunyar-nos dels tarannàs imperialistes de personatges com ell. Vagant per l’espai ja ens en sortiríem i només de pensar-hi ja em delesc, imaginau-vos-ho, si de pedres fem pans, què no faríem de pols d'estels o meteorits?
Ironies a part: http://ciencia.ara.cat/fractal/2013/12/25/som-pols-destrelles/

dilluns, 10 de març del 2014

petroliarterades

El matí és solejat, cales i platges desèrtiques són el manà que ens ofereix la temporada baixa; persones  amb horari flexible, autònomes al mateix domicili, turistes rars avis, alguna a l’atur o jubilades, som les privilegiades. La prudència, tal vegada t’impedeix d’endinsar-te en la transparent aigua que suposes freda, però el caliu del sol hivernal, iguala els efectes guaridors del reprimit bany i penses..., no pot ser, això de les prospeccions petrolíferes s’ho han inventat... l’Orson Welles, amb “la guerra dels mons”, per atemorir la innocent audiència, en Jordi Evole, amb “operación palace”i d’altres, també van fer ficticis relats jugant a denunciar allò que ben bé podria ser cert, així doncs, amb credulitat, malpens que les temibles plataformes són també una fal•làcia, m’explic: aquest bell litoral mediterrani planificat i consolidat com a destí turístic, és el valor patrimonial dels pobles que la conformen i en certa manera, econòmicament, ja és el net petroli que les potències del gèlid nord d’Europa volen posseir o si més no controlar amb exigents pagaments del deute que fariseus homes de les finances ens han encolomat per tenir-nos collats sota les seves ordres i, com que d’aquí a no res,  hi ha eleccions al parlament europeu, intentant fer-se passar per bones persones, diran que si votem al PPoderós o al que li segueix al pòdium,  aturaran les temibles prospeccions, trauran pit i s’ho faran venir bé per dir que no són segures... Au bah!, si volem existir com a humans, un, dos, tres, o mil mil•lennis més, ja sabem que hem d’anar cap a un altre model de consum energètic, per la qual cosa no és possible que aquesta gallina dels ous d’or que representa el - turístic o no-  negoci de l’oci, la deixin morir per quatre barrils del negre i contaminant líquid que, de mica en mica, ja se sap haurem de deixar d’emprar.

diumenge, 9 de març del 2014

joquer

ÀRNICA

ESPERIT DE VI

IODE (tintura)

OLI (del que sigui)

UNGÜENTS tots ells guaridors en principi, de mals menors, o de consol, quan tal vegada ja no hi ha remei.

dissabte, 8 de març del 2014

barraquisme (9 de 36)

L'àvia, controlant espontaneïtats incontrolables; ella, en absència dels adults es fa càrrec de les criatures i amb quatre crits enllesteix desavinences, malifetes o rebequeries doncs elles, les àvies, en saben un borrall i de fet acostumen a ser el puntal de l'ordre familiar dins l'ètnia gitana. Mentre se li reconegui lucidesa mental, els seus descendents podran fer o no fer cas dels consells que pugui i vulgui donar-los, però tots i totes, respectant l’ancestral codi familiar, de ben segur que l'obeiran.  

divendres, 7 de març del 2014

la barrera

L’emblemàtica tanca tan prolífer a les balears, s’ha convertit en una sana obsessió d’estètica especialment a Menorca, de fet quan un altre tipus de material que no sigui la consistent llenya d’ullastre conforma la que de tant en tant et trobes pel camp, fa de mal veure i d’alguna manera voldries que fos provisional. Aquesta reixada porta rural tan en concordança amb l’entorn de l’illa, fins i tot quan un cadenat t’impedeix d’obrir-la, et fa ser millor persona, ja que essent tan fàcil de traspassar-la no goses fer-ho perquè saps que allò que algú o ha fet de manera tan noble i transparent, bé es mereix educació i respecte.

dijous, 6 de març del 2014

resistents (5)

Un lloc emblemàtic al port de Maó, és el de les “Bodegas Ferrer”, enormes bocois de fusta són els contenidors de litres i litres de la variant negra rosat o blanc, d'esperit de vi o d'oporto, xeres o moscatell, que una fidel clientela de segur compra a raig de tonell. En l'última visita, en preguntar a l'encarregat l'antiguitat de la bodega va respondre'm – Uf..., més de 100 anys!... i tot d'una (perquè d'entrada m'ho crec tot), vaig pensar que potser sí, doncs l'encant i l'inconfusible flaire del local que acull les més de 12 enormes bótes i altres vells envasos de garrafa de 5 o 10 litres, damunt de visibles prestatgeries, bé mereixien l'honor de creure'm la seva longevitat, és una mica com aquell títol de novel•la “digues que m'estimes encara que sigui mentida”, de la sempre enyorada Montserrat Roig.

dimecres, 5 de març del 2014

molinet

De segur “madeinxina”, rodaves molinet nuat a la barana del balcó on des de dins i des de fora et contemplaven mirades d'enyor d'infància o present..., però ahir, la mestralada et va separar del bastonet que t'aguantava i, cap aquí i cap allà, devies rodolar per terra fins que algú et va rescatar situant-te en aquest pompós pedestal a l'espera d'unes manetes de criatura, o no, que contentes  puguin recuperar-te.

dimarts, 4 de març del 2014

cassolada de sedum

Aprofitar cassoles esquerdades olles i pots abonyegats per encabir-hi llavors, és un art que requereix l’enginy i bon gust de la persona que ho fa per guarnir o no, l’entorn del seu habitatge, i quan això, a més a més, ho feia una dona tocada amb la vareta màgica per a ser poeta, aquí teniu el resultat:                                  
de Maria-Mercè Marçal, Llengua abolida (tombant I)

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...

dilluns, 3 de març del 2014

el cercle i la rancúnia

Ahir llegint l'excel·lent escrit del bloc Prendre la Paraula  agraïa un cop més que algú poses, com cal i sense embuts, les coses al seu lloc.
A Puig Antich: -Salvador, no fa gaire, enregistrava una imatge tot rumiant que aquell jorn de mar plana, l’emmiralla’t neumàtic defensa de cops de naus amarrades, ens pot fer pensar que un cop tancat el cercle, el no res se’ns esdevindrà gratificant; ahir, 40 anys després del teu execrable crim desitjava que així fos l’endemà de la teva mort, i has de saber que pel qui va donar l’ordre al teu botxí i còmplices i ara també pels seus descendents  que mai s’han retractat del crim comès, cada vegada més gent els desitja’m una sempiternal mar grossa on cap instant de calma ni oasi se’ls atraqui perquè mai puguin cloure el seu cercle en pau.

diumenge, 2 de març del 2014

joquer

Al marit obeiràs.

Escoltaràs, acatant-los, els consells de l'espòs.

Immaculada, esperant el pare dels teus fills, tindràs la llar.

Ocuparàs el teu oci fent allò que el teu cònjuge vulgui fer amb el seu... Això, en gran mesura, era el turment de la dictadura per la dona i en menor, tot s'ha de dir, també per alguns homes que de no seguir els cànons els tractaven de marietes... fins que una frase anònima s'estengué pels aires renovant-los:

UNA DONA SENSE UN HOME ÉS COM UN PEIX SENSE BICICLETA.

dissabte, 1 de març del 2014

barraquisme (8 de 36)

Com ara mateix,  les reivindicacions ciutadanes eren nombroses si bé avui en dia, qualcuna ha variat de context. En l’educació la mancança d’escoles, la d’ambulatoris en sanitat, la dels sindicats en el món laboral algunes famoses dins del gremi metal•lúrgic o tèxtil, i el dret, i fins i tot reconeixement, de la dona com a tal, eren les que més espai ocupaven en premsa, ràdio i televisió, però com ara també, sempre hi ha un sector diferent, el marginat, el silenciat, l’oblida’t i, si en els 70 era el barraquisme, avui podríem dir que són els immigrants aixoplugats en naus de les antigues fàbriques establertes en zones o polígons  propers, però ara ja integrats dins la gran urbs de la Ciutat Comtal. 
La pintada, és una d'aquelles que els flamants components d'organitzacions de la transició, sense excepcions, ignoraven.