somriure del cinisme

El de la Infanta, “ella”, només pot entendre's des de la condició que sap molt bé de qui és filla i que això l’eximeix de tot delicte i, tot i el mal tràngol passat dintre  o fora de la sala dels jutjats , la immunitat adquirida des del bressol, ja la té gairebé a tocar dels reials dits i, en el suposat cas que no pogués sortir-se’n, “ella” o el seu amant espòs, tant un com l’altre s’ho prendran com un gran servei a la definitivament desprestigiada, però encara vigent, corona d’Espanya, en el sentit de tancar d’una punyetera vegada l'afer del cas NÓOS sense gratar més en la recerca de l’origen real, de la corrupció arrelada en tantes i tantes institucions de l’estat començant, està claríssim, per la del reial cap. No hi ha un pam de net, que deien les nostres àvies i continuem dient-ho i quan en trobem un de polit aquest, representa la minoria dins l’aparell de la justícia que, de tant en tant, respirant fondo se la juguen intentant ser coherents amb l’ideal ètic d’allò que van aprendre quan estudiaven dret.