diumenge, 23 de febrer de 2014

joquer (as de la màniga)

                Rudiments de saviesa de Miquel Bauçà

 Acontenta’t amb el que
has trobat a la xiquina.
El que compta és el lloc.
Pots anar-hi en unes hores, 
en les quals tot és defès.
No te’n queixis, de les noves,
que has portat d’aquell sorral.
Au,descansa, dorm, somnia.

-Eh, Joan, sóc jo, en Quel!
Sóc un bon fisonomista.
-Continua caminant,
no et conec, no et vull conèixer.

-I l’exili, què vol dir?
-És expressió taujana;
més, l’exili interior.
Els que en parlen són uns bledes.
Tenint un cervell com cal,
aquest fet és impossible.

Oblidar o recordar
un nom o un episodi,
en el fons, no té interès
o no hauria de tenir-lo.
Ignorem perfectament
els motius del mecanisme.

Una alzina venturera
m’ha nascut en el jardí,
al racó de les camèlies.
La cornella m’he l’ha dut.
Deixaré que creixi a lloure.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada