“el desdiment”

Són dos còmics que d’alguna manera representen el beneit i el llest dels pallassos tradicionals. El llest brandeix veritats dogmàtiques de partidària ideologia conqueridora de dominació, el beneit ho qüestiona tot passant de tot convençut que la innocent i imparcial ment infantil sap clarament distingir el bé i el mal.
Els dos fan declaracions al mitjà de comunicació del lloc on estan oferint la funció teatral i, més o menys el beneit deixa anar l’arenga que li surt del seu imparcial fons i que l’altre el llest simplement no veu hagi de qüestionar-li res, no estan a l’escenari i no han de fer cap paper i...., ja hi som!, la xarxa nacional es revoluciona i apa!, a corre-cuita a fer l'apaga focs no sigui que perillin contractes futurs i així, "el desdiment “ del llest que sí que ha llegit bé la constitució i no com el beneit que, en la seva innocència i pensant que vivia en democràcia li ha passat per alt aquell paràgraf partidista i antidemocràtic.
Potser en aquest cas els tres peus al gat no s’hagin de cercar, potser seria millor quedar-nos en la saviesa popular de nedar i guardar la roba doncs ja sabem el pensament humanista de tants i tants andalusos de dins o de fora Andalusia.
la polèmica: http://www.vilaweb.cat/noticia/4171447/20140205/perplexitat-dempar-moliner-canvi-parer-los-morancos.html