dissabte, 15 de febrer de 2014

barraquisme (6)

Potser un dels últims exponents d’allò que podríem dir l’ofici de traginer ja sigui transportant ferralla, mobles vells o productes dels hortals propers cap a llocs també propers dels barris perifèrics de la gran, prospera i sempre creixent Barcelona, que els urbanistes de torn ja sabien molt bé com allargar les obres públiques o de caire social començant, a efectes lucratius, la casa per la teulada, és a dir, un cop decidit l’espai urbà necessari primer construïen pisos, mida cel•la, transformant el barraquisme horitzontal en vertical, damunt de parcel•les amb carrers sense voreres i ridícules conduccions del sistema de clavegueram aigua o enllumenat, assegurant-se així la feina durant mesos i mesos obrint i tancant rases. Ah!, i no cal mencionar la poca vergonya i mala llet d’emprar materials prohibits en alguns països d’aquella mítica Europa, però que no amoïnaven ni alteraven gens ni mica el són d’importants urbanistes, arquitectes i constructors, parlem de l’aluminosi en bigues de vital suport estructural dels edificis que, segons la veu popular, provenien de la propera envejada república francesa, que ja les havia prohibit un cop assabentada, per experiència pròpia, de la seva fràgil duració, i així dins d’aquest context, la feina de carreter s’allargava en el temps doncs sovint solucionava l’abastiment d’aquells productes hortícoles a les precàries botigues de queviures dels també precaris barris emergents. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada