Passeges de bon mati i en temps de temporal marítim també a la mediterrània, veus entrar, a recer del segur port de l’illa, un vapor remolcat que et recorda els que veies amarrats pels anys 50 al port barceloní quan algun diumenge algú de la família et duia a fer un passeig amb la golondrina “la lolita” que sortia just davant del monument a Colom, aquell home que et feia mirar al cel si volies veure'l com assenyalava amb el dit l'Amèrica d'on provenien aquells mariners uniformats de blanc tan presents per les rambles i que ocupaven, vora els seus potents bucs gris plata de guerra, uns barracons al moll, indret que denominaven “ la base americana”.
Uf!, un cop deixada la nostàlgia del passat torno al misteri de la nau remolcada aclarit dins la informació de l’únic diari que ara s’edita a l’illa i que en l’edició de paper d’ahir en plana interior completa no s’està d’informar, amb pèls i senyals, què es tracta de Delphine, un vell vapor amb molta història i que un, possiblement, adinerat rus, ha adquirit en una de les cada vegada més d'èxit subhastes de bucs antics, així doncs, un cop assabentada, començo a ben pensar imaginat la pel•lícula del tal rus que fa això per enriquir el seu patrimoni i ser l’enveja o elogi d’uns quants oblidant però, que alhora, és la desesperació de molts que amb aquests exemples veiem amb quina barra ell, i altres no russos forçosament, campen impunement pel món fent ostentació com a homes de negoci dels beneficis obtinguts, potser, gràcies a activitats presumptament i segurament, dins la línia històrica dels omnipresents malefactors que saben com encobrir-se i a sobre, els noticiem les gracietes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada