dilluns, 13 de gener de 2014

visió d’ocell

La panoràmica és relaxant però  no saps ben bé per què, una neguitosa esma t’obliga a enregistrar-la alhora que també veus que dos ullets més l'estan contemplant..., al cap d’una estona un cop més,  un fragment d’escriptura memoritzat  tal vegada et diu el perquè volies impressionar la imatge:
Amb closos ulls
hem contemplat
cels i arbres
dolorosíssims.
Un ocell 
esbatana 
camins
de temps.
Somnis sense mans
sota la sorra.

(fragment de “Finisterre” de Lluís Solà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada