dimarts, 14 de gener de 2014

resistents 2


Un pa compacte i ben amassat surt cada dia del ’actiu forn de llenya, pans de farina blanca amb sal o sense i el de farina integral, ocupen les senzilles prestatgeries en espera de la fidel clientela i, si s’escau, de tant en tant quatre crespellines també formaran part de la venda del dia.
A prop de l’establiment, un altre del gremi dels flequers però pertanyent a una d’aquestes cadenes de moda, ofereix tot un sortit de pans i pastes productes tots congelats que acaben dins d’un modern forn elèctric que la dependenta acciona després de carregar les safates dins la mena de vitrina elèctrica, i un cop acabat el temps de la cocció espargeix el gènere pel taulell expositor esperant que la clientela, atreta per un establiment mancat de portes, segons cànons de ”estratègia comercial” moderns, entri a fer compres compulsives.
Curiosament, tots els forns antics que encara estan actius, la persona que atén acostuma a ser la mateixa durant anys, i misteris de la modernitat, aquells que pertanyen a cadenes comercials amb disseny clònic sorgits a tots els barris i pobles, la fisonomia del personal que despatxa, d’estar somrient els primers dies passa a estar múrria fins que un dia ja no hi és i, quan això succeeix en una petita localitat, tot d’una t’assabentes dels motius dels sobtats canvis de personal i vulguis o no, planys el calvari que li espera a la nova dependència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada