dimarts, 31 de desembre de 2013

"curso 1954 - 55" (in memòriam)

La Fotografia: Acolorida a mà, de fons un teló de flors estampat segurament per tapar la lletjor d'una superfície, sobre la taula, dos gerros amb flors possiblement naturals, dos enormes i gruixuts llibres d'estudi desproporcionats per l'edat de la protagonista i una escrivania amb tres tinters de vidre propis d'un despatx.
La Protagonista: A les mans un llibre que curosament agafa, aquest gest de sostenir un llibre entre les mans -prestatgeries plenes en donen fe- així com el característic somriure que té, he estat testimoni que la van acompanyar durant la seva vida i no precisament per sortir bé a la foto.
El Perquè: Aquests tipus de fotografia escolar quasi eren obligatòries de fer a totes les acadèmies d'ensenyança pública o privada per tenir, potser en un futur, la reminiscència del passat.
El Tràfec d’Influències: La sessió fotogràfica està feta al gris eixample d’una Barcelona de postguerra per “Laboratorios Fotográficos E. UTRILLA Los Centelles, 28 Teléfono 74046  València”, així doncs ja és pot veure el “tinglado” que el franquisme tenia muntat afavorint als fidels addictes del règim el guany d'entranyables reportatges fotogràfics que bé podien haver-los fet professionals locals, ja que en cada barri n'hi havia com a mínim un amb exposició  a l’aparador de la botiga del seu excel•lent treball d’estudi o de carrer, però no, el negoci se l’havien d'endur els bandarres o falangistes de torn.
Conclusió: La foto i la qualitat del revelat i paper no deixen de ser perfectes doncs, després de 58 anys es conserven com el primer dia, únicament la cartolina impresa amb les dades i que fa de pompós marc s’ha engroguit, en aquest cas però, com en tants d'altres, ja va bé que el que és superflu perdi lluïssor. Demà, la protagonista hagués fet discreta menció del seu 68 aniversari.

dilluns, 30 de desembre de 2013

confessions

Ben segur que  qui comandava el gran veler va cercar, davant la imminent ciclogènesi, l’aixopluc del port fent cas del cèlebre almirall Andrea Dòria, que amb la seva popular frase: “juny, juliol, agost i port Maó, els millors ports del mediterrani són” potser va ser el primer promotor de l’illa i avui, com que després d’uns dies d'enrenou atmosfèric i sobre tot marítim el jorn és solejat, als no navegants ens ve de gust fer un tomb pel moll i pel que es veu, als navegants, entre mastelers, caps i veles plegades, quan l’activitat nàutica està en repòs, damunt la gàbia potser sí que també els ve de gust fer-se confidències o confessions.

diumenge, 29 de desembre de 2013

joquer


Any dos mil tretze
escatat
i...
Oh, no sé que dir...
-Un consell no te’l puc donar, millor que t’equivoquis sola.

dissabte, 28 de desembre de 2013

oxidacions

D’un recull d’imatges on l’òxid visual al carrer era el motiu d’atenció de la punyetera afició fotogràfica, va sorgir la dels barrots protectors d’una seu sindical. Ahir, veient el vídeo que circula per la xarxa, vaig creure que, evidentment, la correlació entre una i altre era si més no escaient.
http://www.youtube.com/watch?v=wHb_ftWINOs&feature=youtu.be

divendres, 27 de desembre de 2013

la soca

Un arrelat tronc d’ullastre reivindicador visual de la memòria del temps en la natura. L’arbre corferit pel llamp recordarà sempre la negror del núvol que un dia s’atansà damunt del seu espai i provocà l’esclat elèctric de la tempesta. La vida s’esvaeix i sobrevé l’agonia immerescuda fins a arribar a la mort; podríem dir-ne la lliçó de supervivència presencial que pot permetre’s, sense ferir sensibilitats, la natura  tot mostrant la seva decrepitud.

dijous, 26 de desembre de 2013

l'apartament

Com cada matí llogaters temporers de vacances, surten al balcó de l’apartament per veure sortir el sol, la persona que el té en propietat vol desfer-se’n d’ell i potser de la hipoteca pendent i per això aprofita esporàdiques ocasions per treure-li rendiment.
Ara, ja és un fet, la crisi ha foragitat de l’illa famílies treballadores arribades pels 70, 80 i 90, èpoques de creixement urbanístic quan l’arxipèlag havia de ser una luxosa part d’aquest estat espanyol emmirallat per aconseguir transformar-se en la Florida europea.
Ara, llogar l’habitacle per tot l’any és, si més no, impossible; ara, el fràgil i modest apartament amb vista al port de Maó, només té això d’atractiu i segurament tampoc no bastarà per fer una bona venda que liquidi la hipoteca i deixi un benefici.
Ara, potser sí que, amb l’afany d’especular com altres feien, és l’hora de pensar si, qui en té la propietat, no s’havia embrancat massa.

dimecres, 25 de desembre de 2013

ciclogènesis


Avui amb aquest fenomen meteorològic no hi ha finestra que s’obri per a res més que apuntalar els porticons  a l'exterior. Avui els moixets tafaners no tindran cap interès a treure el nas a la intempèrie i de ben segur que, amb la baixada de temperatures, seran les estufes l’únic que els interessarà contemplar. Avui amb una mica de sort, tal vegada els Para Noel penjats als balcons que pugen per una escala de corda, si el vent furiosament regolfa a prop d’ells, abans d’hora desapareixeran cosa que els Tres Reis celebrarien doncs veurien l’intrús foragitat del domini que creien controlar.
Ah!, i molta més gent, per altres qüestions, també ho celebraríem.

dimarts, 24 de desembre de 2013

avantatges de la solitud

Per principis, damunt  taules parets i sòl de la casa o dins la nevera, cap signe d’identitat de la diada de demà, amb el temps una acaba tipa de tanta parafernàlia consumista però, com que aquesta nit ja s’inicien les catàrtiques festes, que menys que desitjar-vos  tingueu uns bons nadals!!! 

diumenge, 22 de desembre de 2013

els carrets solidaris

Per a uns és el carro de les bones accions que allibera la consciència de responsabilitats ètiques i permet seguir practicant la doble moral sense escatimar luxes en cap tipus de consum propi.
Per altres és el de la solidaritat tot conscienciats de què qualsevol dia poden ser també els necessitats i per això, dia a dia, aprenen a fer-se austers per poder compartir.
I, pels desposseïts de tot, és a dir, els que rebran la col•lecta, potser sigui el carro de la impotència tot esperant el Godot que mai arriba i saben que, perquè això succeeixi, haurà d’haver-hi més gent en la seva situació i, una angoixa difícil de superar, els fa veure la feroç cara del sistema que sap molt bé com escanyar sense ofegar, és com la màxima dels practicants de l'adulterat cristianisme “déu estreny però no ofega”.
Ah! i per a les grans cadenes comercials, no deixa de ser un estratagema més tot fomentant la caritat, doncs això representa no alterar a la baixa les estadístiques de venda aconseguides en èpoques passades. Vergonyós!!!!

joquer

Ara, l’augment del rebut de la llum

ens farà recordar temps passats

i, com energúmens

obligarem als nostres infants

una i mil vegades apagar els interruptors tal com obligàvem a fer-ho, una mica també com energúmenes, els majors a les filles i fills de la postguerra.

dissabte, 21 de desembre de 2013

l’equilibri

Tal vegada sigui el flexible horari de feina provocat per la crisi que no ens deixa, el que fa que cada dia vegis més persones fent matinals caminades o corregudes amb modalitats d’estiraments i, si aquests es fan combinant l’equilibri en llocs desnivellats, de segur que la persona encara té la vitalitat d’afrontar de manera estable tot tipus d’adversitat, aquest repte tan necessari d’adquirir per tirar endavant avui en dia.

divendres, 20 de desembre de 2013

resistents

De mitjans del segle passat, mateix taulell, balança, prestatgeries, aparadors, porta d’accés, rebotiga ..., és l’establiment que fins i tot serveix de referència per indicar on és el Pont de Sant Roc o s’Arraval, a Maó -Si, dona, és allà on hi ha la botiga amb el cap d’un cavall a la paret...
L’amo t’atendrà sempre amb una amabilitat innata i si s’escau, un comentari definidor de la increïble situació social a escala local, balear, estatal o global, no te l’escatimarà i amb això sortiràs una mica més convençuda, d’allò que fa creïble que encara confiïs que hi ha bona gent, discreta i sàvia, que són l’invisible però necessari pal de paller de la cohesió cívica que ens envolta.

dijous, 19 de desembre de 2013

sense mides

Són immensurables. Per a “ells”només és un insignificant tant per cent de la població la que pateix pobresa extrema i un altre minso tant per cent, difícil de detectar, arran de patir-la, però com que vivim en la societat del consum i del campi qui pugui feinejant a sou d’esclau o “en negre”, els uns ajuden als altres i com que tots plegats, els espoliats i els no identificats no fan gaire enrenou preocupant, “ells” van tirant de la rifeta.
 Un exemple, ara a l’estat espanyol, aquest increment (petit per a “ells”), del 2% que experts vaticinen serà del 6%, en el rebut de la llum, no té cap incidència de perill d’esclat social, l’avi, l’avia, un parent o una amistat propera encara pot donar part de la seva pensió o estalvis per pagar la bombona de butà (el rebut de la llum ja és un abús) de l'estufa adquirida en un magatzem de Càritas, i que la família només utilitzarà per escalfar la llar a partir del vespre que és quan les criatures noten més el fred, ja que el seu cos minimitza l’energia vital que potser durant el dia els manté en calor, i està claríssim que, també gràcies als bancs d’aliments que mouen més voluntariat que persones necessitades, tot està baix control per poder perpetuar el sistema neoliberal sense gaire problema de perill revolucionari en contra.
Ja ens ho advertia pel broc gros el malauradament desaparegut historiador Tony Judt, en el seu lúcid assaig d’opinió i pensament “EL MÓN NO SE’N SURT” relatiu al què ens està passant,  llibre  que si més no tothom, joves, grans i vells, hauríem de llegir o rellegir de tant en tant.

dimecres, 18 de desembre de 2013

la força d’èol

Per molt que t’ho proposis, has d’estar gairebé sota l’onada per captar la força de l’esclat violent de l’aigua damunt les roques però si tens la sort que algú, professional o no, ben equipat i segurament amb bona tècnica de treball intenta també fotografiar la natura violentada..., ja estàs salvada!, la seva sola presència dóna fe del fenomen excepcional que tu també volies captar.

dimarts, 17 de desembre de 2013

fars

FARS: L’un, per a navegants experts dins la mar; l’altre, per als sempre infantívols navegants en terra.

dilluns, 16 de desembre de 2013

espais d’abelliment utòpic

Camí ombrívol, silenciós de sorolls d'asfalt amb segles presenciant entortolligades branques de bells vells ullastres que els voldríem de ningú, perquè fossin de tothom.  

diumenge, 15 de desembre de 2013

joquer (as de la màniga)

del llibre Certituds immediates de Miquel Bauçà
-Amb ginesta i farigola...
-Què faràs? –Era per dir 
aquests mots. Just per dir-los.

El cervell no es construeix
a l'escola de ca'ls frares,
una mida per tothom.
Tots naixem amb el que ens toca.

Ich bin nicht unpatriotisch
Pobrissó! L'hi ha fet dir,
com a càstig, cent vegades.

Oh, que fluixa me la porten
el conjunt dels oceans, 
les mamelles de la Verge
i els corredors de fons
i els virreis de Catalunya!

Un turisme solidari.
Si senyor. Ja s'ha acabat
el desordre intolerable.

divendres, 13 de desembre de 2013

desembres dels 70,80,90...


Pels voltants del Nadal, un sopar d’empresa o de persones treballadores d’una fàbrica o taller era una pràctica corrent fer-lo per celebrar juntes l’esdeveniment de les festes nadalenques més enllà de creences religioses o no, últimament, per la situació de la crisi dins l'economia i dels valors ètics dels oligarques i els seus sicaris, no hi ha res a celebrar però...., ai l’ast!, als plebeus no se’ns pot menystenir tan no sigui que a mida que anem embogint comencem a ser perillosos, així doncs, com que dins de la manada plebea ja fa temps que tenim els "seus" depredadors particulars d’utopies revolucionàries, aquests poc abans de les celebracions familiars del Nadal, motivaran una manifestació (substituta en certa manera del sopar d’empresa que no poden fer els desposseïts de drets socials) i així durant la sobretaula dels dissimulats restringents però esforçats àpats familiars podran sentir-se satisfets de la gran gentada que per enèsima i controlada vegada va sortir al carrer.
"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ: AMB UNA VAGA GENERAL D'UNA SETMANA N'HI HAURIA PROU PER A ENSORRAR L'ECONOMIA, PARALITZAR L'ESTAT I DEMOSTRAR QUE LES LLEIS QUE IMPOSEN NO SÓN NECESSÀRIES"  joan brossa

Ah!, i la Catalunya d'aquest estira i afluixa entre independentistes i unionistes, des de fora se l'observa de reüll amb gairebé una minoria que desitgen que els primers siguin els guanyadors, uns altres una mica més majoria desitgen -incloent ANC, Òmnium i AMI-, que es fotin una llet a veure si escarmenten a no ser tan radicals i uns altres, la majoria de l’ESPAÑAUNAGRANDEYLIBREPORLAGDEDIOS, volen simplement que es deixin de collonades democràtiques i callin PORQUESÍ! que el GOBIERNODEESPAÑA no ha de dialogar ni debatre res amb
LOSCATALANESPORQUENO! PORQUENOHAYQUEBUSCARLELOSTRESPIESALGATO....COÑO!


Però, confiem que quan aquests hagin de fer un respir per agafar aire i s’aturin una mica potser aconsegueixin relaxar el cervell i, aprofitant l’interval, els vingui una mica de serena reflexió que permeti obrir-los porus d’enteniment per adonar-se’n de la modesta lliçó que aquest conflicte ens està donant a tots plegats de com s’ha d’entendre i exercir la democràcia no només a fora sinó també a dins de casa.

simbologia urbana

Pots estar lliure d’obligacions per la jubilació, per l’atur, per viure de rendes, per tenir algú que et manté i ja et va bé, per vacances, per passejar mascotes a canvi d’uns euros o, pel que sigui, tot això et passa pel cap mentre decideixes apuntar amb la càmera tot veient els coincidents elements dins el requadre del visor que et confirmen que en qualsevol de les esmentades circumstàncies personals, d’estar simbòlicament pres o lligat no te’n lliures fàcilment.

dijous, 12 de desembre de 2013

castells en l’arena


Ahir la criatura feia una fortificació en l’arena, de mica en mica, segur que inconscientment ja s’adonava de l’efímera construcció, de fet, el joc no deixa de ser una preparació per afrontar la vida d’adult i, si avui la criatura torna al lloc, tal vegada pugui intuir o aprendre amb quina facilitat també els cops d’onada del destí, de tant en tant, li poden desfer allò que amb ferma il•lusió creia haver construït.

dimarts, 10 de desembre de 2013

líthica

L'espai buit deixat per l'extracció de pedra de marès proporciona indrets espectaculars i, segons per a qui, màgics o dignes d'incorporar-los al patrimoni cultural no només illenc sinó també mediterrani tal qual va fer l'escultora i arquitecte Laetitia Lara, impulsora de l'associació cultural Lithica fundada el 1994 sense ànim de lucre. Aquesta dona d'origen parisenc podríem considerar-la una més de tantes persones - artistes o no-, extasiades per la mena d'imant d'atracció vital que s'estableix entre l'illa i la persona ja sigui nativa o forastera, de fet quan la conversa qüestiona aquest efecte, sovint es diu que és ella, Menorca, la que et rebutja o t'atrau. Si et rebutja, cap problema, el món és prou gran però si t'atrau, ja has begut oli i t'adones de la veracitat del refrany “al pot petit hi ha la bona confitura” o, que tal com li passa al “poetàs” local Ponç Pons d'Alaior, quan diu: ”ja sigui per una curta o llarga temporada, si he de sortir de l’illa, abans de partir, l’enyor.”

dilluns, 9 de desembre de 2013

l’albada


A trenc d'alba és la seva hora d'iniciar  la feina, avui, amb un llarg anticicló anunciat dóna gust veure'l salpar del port, sap que cap canvi de tems, ni a ell ni altres pescadors,  el farà córrer perill; avui la incertesa no és la captura que segurament serà bona, més aviat serà en la venda.

diumenge, 8 de desembre de 2013

joquer

Al fons de les consciències

El llegat de MADIBA,

Immutable, a partir d'ara,

Ocupa ja l'espai llegendari

d'Utopies pendents

dissabte, 7 de desembre de 2013

MADIBA

Amb la mort del carismàtic Nelson Mandela, ahir els diaris anaven plens informant i homenatjant a l'home bo contemporani protagonista de la lluita contra les desigualtats socials i racials i que tants reconeixements ha rebut per part de la població de gent del carrer i també de la global oligarquia de doble moral que presideix el nostre món.
No fa gaire, un contundent i clarificador breu anàlisi de la situació a Sud-àfrica, em va obrir una mica més els ulls i no puc estar-me de deixar-la penjada per si algú li vol donar una ullada.
Ah!, que el traspàs de Nelson Mandela fos el dia abans de la celebració a l'estat espanyol de la “seva constitució”, ens ha estalviat de llegir més articles dels necessaris reiteratius d'opinions a favor i en contra que acostumen a transformar aquest dia en el del “dia de la marmota”; avui toca llegir el ball de xifres dels manifestants unionistes a favor però, per molt que diguin, el clam popular de l’11 de setembre ja va deixar ben clar i alt el llistó per saber cap a on es decanta l'opinió popular.

divendres, 6 de desembre de 2013

conjugues del benestar

S'asseuen en un banc del moll com tants assolellats matins i quan potser queda poc per dir-se, encara, sortosament, tenen l'esma de compartir el joc dels encreuats per debatre junts definicions, significats i paraules, exercitant la ment  esvaint així la por de perdre la memòria tan valuosa per no arribar a ser cap càrrega de l'un per l'altre i per seguir felicitant-se, de tant en tant, per la sort d'haver nascut en el bàndol dels guanyadors del planeta i no en el dels desposseïts i, tant si són creients com laics, ja tenen a qui donar les gràcies, els uns al déu que així ha decidit que fos la seva vida i els altres als avantpassats que van morir per aconseguir una vida digna fora de la feroç esclavitud de l'home per l'home.

dijous, 5 de desembre de 2013

adobant

Un dia més de desfer i refer la xarxa, a penes l'equivalent als dies que té un mes són els dels guanys dignes per sobreviure la resta de l'any.
Cada vegada manco són els que salpen amb els ormeigs preparats que han adobat i fermat entre pensaments, monòlegs, diàlegs que donen fe de la realitat, la del baix preu del producte de la mar que grans industries manufactureres congelen tot d’una, junt amb la contundent i forta distribució de multinacionals que el comercialitzen, beneficia econòmicament a la població que ja ens hem avesat a consumir-los, però si fa poc temps aquesta alteració del consum fresc pel congelat feia mal als pescadors locals, ara pràcticament, tret de puntuals nostàlgics hereus d’un petit patrimoni que els pot donar estabilitat (vés a saber fins quan), els ha ferit de mort.
Reconvertir-se, reinventar-se diuen com si això fos a l'abast de tothom i fora tan senzill com bufar i fer ampolles o adobar, estendre i preparar les xarxes per l'endemà.

dimecres, 4 de desembre de 2013

molí, nòria, palmera...?

si un peculiar element natural t'atrau la visió,  farà que sempre que transitis a prop d'ell el cerquis per comprovar que, si encara està igual, continua tenint sentit allò que pensaves podria ser.

Poema (Joan Brossa)
Llebeig
migjorn
mestral
tramuntana

Molí de vent.


dimarts, 3 de desembre de 2013

vestigi

Per la carretera general poc abans d'arribar a Ciutadella,  un regi  enigmàtic i decrèpit casal solitari en mig de desèrtiques tanques t'atrau la mirada, la seva presència però sense tantes pretensions, l'associes amb Bearn o La sala de les nines, o Il gattopardo, o també perquè no amb Mirall trencat. Segur que Villalonga, Lampedusa o la Rodoreda, veient-lo els passaria pel cap fragments dels magnífics relats que cada un d'ells va escriure i fins i tot podrien, en els temps que corren, inspirar-se en aquest casalot menorquí de nom BONANOVA, per un nou relat tot jugant  a fer un paral•lelisme del futur que potser, amb els anys, l'espera a l'homònim barri de classe mitjana alta de Barcelona.

diumenge, 1 de desembre de 2013

joquer (as de la màniga)

Miquel Bauçà (rudiments de saviesa)

Afuats cap al futur.
No conec ningú que ho faci.
Fan com si aquest dimarts
hagués d’esser quasi idèntic
als dimarts de l’any tres mil
i als de l’any del tres mil setze.

El cervell és una màquina
més propensa al patiment
que no pas a l’alegria,
ben al marge de l’entorn.
Perquè això no s'esdevingui,
cal lluitar i estar despert,
no esperar res dels congèneres,
sinó assalts, deslleialtats,
cretineses innombrables.

I com goses posar ordre
a aquest món, si no vol ser
sinó un niu de vespes Feres?
-No té massa clar què vol.
Funciona com un panzer
Soviètic, per les planes
De Txetxènia. No sap bé
on girar-se, sense un ordre.

Oh, que buit que tens el cap:
tot és aigua, no cap nervi.
Quan et mous, sento el soroll
d'aquest líquid, que hi fa ones.
És inic. No tens collons
Per omplir-lo com Déu mana.

Una cara de pell fresca
fa trempar. Només això.
Vet aquí si n’és de simple.