dissabte, 30 de novembre de 2013

què volen aquesta gent?,


Què volen aquesta gent?, per tot arreu foten pals.
Què volen aquesta gent?, per tot arreu esclavitzant.
Què volen aquesta gent?, per tot arreu humiliant. Amb una prepotència que fa avergonyir a la persona menys demòcrata de la UE. Ahir els ulls plorosos de dones i homes treballadors del decapitat canal 9 valencià no eren menys colpidors que els dels estudiants que van patir la brutal repressió policial l’any passat o els dels desnonats o els d’afectats per retallades socials o per tots els espolis socials.
Què volen aquesta gent? l’any 68 cantava Maria del Mar Bonet el poema de Lluís Serrahima, per donar publicitat a la silenciada mort baix tortures de Rafael Guijarro, apareguda com una breu notícia als diaris, de qui es deia s’havia o que la policia l'havia llançat per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Ara però, ja no els cal trucar de matinada perquè la ciutadania surti esglaiada a llançar-se per la finestra, o es mantingui acollonida dins de l’espai tolerat, ara ja ho fan a cara descoberta ocupant els llocs dels encarregats de dirigir el país, la ciutat, el poble, el barri..., “ells” enfront d’una vergonyosa dèbil oposició són els botxins de tot i amb el resultat de les urnes ja estan segurs de què, aconseguint mantenir la meitat de la població dins d'un estat més o menys semblant al del benestar, poden menysprear l'altra meitat condemnant-la a l'esclavatge i espoliació cultural.
Varem començar una tardo d’inusuals altes temperatures i l’acabem amb fred de rigorós hivern que ja ens va bé per acostumant-nos a suportar la fredor que sempre la classe treballadora i partidaris de l’ humanisme mai s'han pogut treure del damunt quan els governaven, per enriquir-se ”ells”,depredadors dels drets socials que per desgràcia, tret d'escasses i puntuals ocasions, aquesta ha estat la tònica durant la història de la humanitat.

divendres, 29 de novembre de 2013

combat diari

Tens presa per enllestir la feina, t'amoïna això..., allò..., el teu futur i el dels teus. Diuen que ja sortim de la crisi però al voltant teu tot pinta malament. Altres  diuen que això no pot continuar i, a l’entorn proper o llunyà, tot segueix  malament esperant el “godot” que mai arriba o arriba tard quan la vida ja se t'escapa i llavors, una imatge i un fragment de poema pot desmuntar-te teories de combat i deixes de pensar egoistament tot envejant la sort de qui a  l'edat avançada de la vellesa fa el seu trajecte del quefer diari amb una lucidesa absoluta plantant cara a les pors que, sens dubte, també de tant en tant li barrinaran pel cap.

dijous, 28 de novembre de 2013

d'enlloc

Vénen d'enlloc i per on passen causen, tot depenent de l'escala de valors, admiració, enveja o indiferència. De lluny veus el seus habitacles d’oci estàtics, o mòbils per terra i mar. El de la imatge navega majestuós i ara, amb els mastelers nus que atansen les veles plegades per l'entrada al port, esta amarrat per proveir-lo de “delicatessen” tal vegada ja reservades.
 La tripulació?, la millor en coneixements nàutics i cànons en bellesa física. 
Els passatgers?,probablement siguin els afavorits de les classes socials que com sempre sembla que vinguin d’enlloc però també, com sempre, se’ls veu per tot arreu segurs  orgullosament  parapetats dins dels luxosos caus que els permet comprar o llogar el gran poder adquisitiu del seu estatus,  fins i tot algun pot ser l’avi o avia,  mare o pare, fill o filla d’aquest famós 1%, convertit per uns dies en  l’aventurer ocasional dins del pompós veler que ens enlluerna o ens repèl tot depenent dels valors socials que siguem capaços d’assimilar. 

dimecres, 27 de novembre de 2013

nu tramuntanal


Diuen que a Menorca el «vent de tramuntana, si no mor en es tres dies, dura una setmana», i ja portem uns quants dies que refermen la dita amb escreix, intensitat i força, amb la qual cosa no és gens d'estrany veure pels camps o pobles, tots aquells arbres de fulla caduca totalment nus, confirmant, poc després que t'hi fixis, que l'opinió de persones expertes en art no va gens desencaminada quan opinen sobre el nu doncs, aquest, aplicat a tota mena d'organisme viu pot ser d'excepcional bellesa.

dimarts, 26 de novembre de 2013

final d’una altra llibreria

No és ni la primera ni  l'ultima llibreria emblemàtica que tanca. Des dels inicis la llibreria Manent, pels habitants de Maó,  devia ser el “Google”literari al món. Amb el temps la seva esplendor, amb la tangible aparició d'Internet, de mica en mica ha anat perdent embranzida i ara la botiga, fidel amb el disseny d'aparadors i accés dels principis ja no té futur, la concessió d'un lloguer assumible que podria fer-ho possible s'ha exhaurit, i si aquí afegim les grans superfícies depredadores del petit comerç o les vendes “online” que en un obrir i tancar d'ulls t'ofereixen tot i més del que cerques, tenim que, de manera fulminant i sense intervenir cap generació pel mig, aquell costum de consultar al llibreter  ja ha format part del passat.
Sí, hem millorat i molt l’accés al coneixement però hem perdut l’essència de rebre’l compartint comentari, mirada, gest..., amb el llibre entre les mans d’una experimentada persona i  dins d’un establiment amalgamat d’olors dels volums literaris o de la tinta impresa dels diaris a dins d’una ciutat que, de mica en mica, perd el llegat cultural del seu passat.


dilluns, 25 de novembre de 2013

benaurat arc


Si abans d'anar a dormir fas un recull de les opinions d'alguns personatges polítics o tertulians que, amb tota intenció i traïdoria els mitjans de comunicació escampen als quatre vents, potser no t'esperi un son suficientment reparador quan t'adones del nivell dels personatges que, paradoxalment, l'últim resultat a les urnes van decidir fossin els manaires d'aquesta Espanya de la pandereta cultural, capa i espasa de l'espoli i cabra legionària gendarme de la unitat pàtria..., tot plegat, un persistent mal son que fa que l'endemà t'aixequis amb no gaire bon humor per aguantar segons què o qui..., ara bé, si tens la sort d'anar pel carrer en el moment oportú de la sempre sorprenent aparició d'un arc de Sant Martí, pot ser que sobtadament un bàlsam d'optimisme faci el miracle de què puguis pair millor les declaracions de premsa del consell de ministres i l'allau posterior d'opinions passades, presents i futures.

diumenge, 24 de novembre de 2013

joquer


Ara, quan el desembre
entri en el nostre temps
i, pel carrer ens envaeixi
l'omnipresent enllumenat nadalenc
únicament haurem d'esperar la nit de cap d'any per etílicament agafar-la ben grossa a veure si el mareig ens dura, sense patir cap ressaca de normalitat pel mig, per poder passar els 365 dies vinents suportant la que encara ens ha de caure a sobre.

dissabte, 23 de novembre de 2013

orientació

Si el dia és ventós, la posició estàtica de les aus  és una  precisa veleta, així doncs, si et despistes i no saps ben bé des d'on bufa el vent però tens la sort que tres gavines es plantin davant teu, observant la posició del seu cos i coneixent l'orientació de la costa on ets, fàcilment pots deduir d'on prové la fúria d’Èol,  

dijous, 21 de novembre de 2013

quatre serrans

Pescats per un mateix,comprats o regalats a  canvi d’algun petit favor a la barca de pesca que els ha capturat, seran rentats al moment amb aigua de mar i preparats per cuinar i consumir-los en el senzill i per tant luxós àpat del dia, no caldrà gaire més, si de cas, potser quatre fulls d'enciam, mig tomàquet d'amanir i una ceba calçot de l'hortet familiar seran el sa complement nutritiu d'un dia qualsevol de qualsevol família en qualsevol poble coster de la mediterrània.

dimecres, 20 de novembre de 2013

pinzells

Veient  l'organitzat einam  és fàcil deduir que el resultat final del treball de la persona que l'empra, sigui també el d'una feina ben feta..., si més no, així ho pot fer pensar l'artística visió de l'argolla.

dimarts, 19 de novembre de 2013

còctels d’alerta

Borrasca instal•lada damunt l'arxipèlag, gregalada, lluna plena...; a un moll del port el resultat del còctel de l'enrenou en la natura.
Traves pel dret a decidir, la força de tots, tots!, els 11 de setembre, referèndum d'independència...; un còctel gens aigualit instal•lat damunt l'estat.
La crisi mundial, els “gàngsters” locals- estatals- globals, els desposseïts de tot...; el fatídic còctel instal•lat damunt del fràgil cervell de cada ànima.

dilluns, 18 de novembre de 2013

s'aljub

S’aljub
Què és aquest enrenou de gent carregada amb bòtils buits i després plens d’aigua?..., ah! és ve, són dos quarts de deu d’un matí de dissabte a Es Mercadal, l’horari obert de s’aljub, una de les tantes obres d’enginyeria que Richard Kane, en el seu mandat durant la dominació anglesa de s’illa  va deixar.
 Aquest almirall  que va ser un benefactor per Menorca  ara, segurament, se’n faria creus de les barbaritats comeses a partir dels anys 50 fins els nostres dies per altres dominadors i col•laboradors que demostraren i encara demostren amb els projectes de grans infraestructures que tenen programat dur a terme, estimar gens ni mica Sa Roqueta , però se sentiria orgullós dels habitants d’es Mercadal que amb cura, respecte i estima han fet ús ininterrompudament durant, poca broma, dos i tres quarts de segles d’aquell aljub que va ordenar construir pels voltants del 1735.  



diumenge, 17 de novembre de 2013

joquer


Aviciats als estris de tecnologia punta

emmudim davant d'un problema d'ús tècnic

i amaguem la ignorància a corre-cuita,

obtenint l'últim model que ens fa creure seguir intel•ligents.

Un qualsevol dia però, els ulls dels altres copsaran el nostre i per tant també seu, irrisori ego, tot dissimulant com aquell que no vol la cosa. 

dissabte, 16 de novembre de 2013

montoroamenaces?

Del minut 00’23 al 00’46
Per preservar la nostra salut mental, hauríem de passar per alt l’opinió dels que creuen que són el nostre pare però..., si per desgràcia fos així, se m’acut: 

- Potser sí que marxant de casa teva ho fotem tot per l'aire. Potser sí que hi haurà germans cosins i amics que s’ho passaran malament. Potser sí que ens fareu desdir, potser sí que fins i tot ens posareu una, en aquest cas gràcies a què formem part de l’UE, simbòlica pistola al pit.... potser, potser, potser però...,¿quina persona honesta no fot el camp de casa quan un PADRE PADRONE la comana? i quan això passa, saps que amb la seva sortida, obre d’una punyetera vegada els ulls a la resta de la família que deixa empantanegada però amb l’ocasió de replantejar-se la conveniència o no de seguir aguantant ancestrals tiranies monàrquiques franquistes.

divendres, 15 de novembre de 2013

l’espill

Penjat a la paret, algun rostre s'atura uns instants per veure's allò que potser li dona  confiança d'identitat, altres poden passar sense necessitat de fer-ho tot sabent que això de la identitat i confiança, són conceptes que només  el cervell és l'únic que pot reflectir-los la imatge.
Mirall,  Silvia Plath, (traducció de Montserrat Abelló)
Sóc de plata i precís. No prejutjo res.
Tot el que veig m’ho empasso de pressa
tal com és sense ombra d’amor o rebuig.
No sóc cruel, tan sols sincer,
l’ull d’un petit déu amb quatre costats.
La major part del temps medito sobre la paret del davant.
És rosa amb piquets. Fa tant de temps que me la miro
que em sembla una part del meu cor. Però fa pampallugues.
Cares i foscor ens separen una i una altra vegada.

Ara sóc un llac. Una dona vincla sobre meu,
cercant en els meus confins el que realment és.
Aleshores es tomba cap a aquelles mentideres, les espelmes o la lluna.
Jo li veig l’esquena i la reflecteixo fidelment.
M’ho recompensa amb llàgrimes i agitant les mans.
Sóc important per a ella. Entra i surt.
Cada dia és la seva cara el que substitueix la fosca.
En mi ha ofegat na noia jove, i dins meu una dona vella
s’alça vers ella dia rere dia, com un peix terrible.

dijous, 14 de novembre de 2013

llegat musulmà


“Costa d'es General”, la trobem al port de Maó, i ens porta, pujant per unes escarpades escales al penyal, fins a al casc vell  la ciutat. Dibuixants, pintors, fotògrafs professionals i aficionats, o simplement badocs de torn, ens atraquem al replà que fa de mirador per treure'n profit ja sigui artístic o contemplatiu.  El sostre de volta del característic pont  de planificació urbana,  és un clar exponent  de  l'època musulmana  i ja podem imaginar com s'afanyarien, després de la conquesta cristiana, a canviar el nom  d'aquest o d'altres indrets contigus que també fan de talaia, per un de clerical valor dels encara ara invictes:   Pont des General, Mirador de Sant Francesc,  Mirador de ses monges. Mirador del Pont des Castell. Mirador del Carme. Mirador de la Miranda. 


dimecres, 13 de novembre de 2013

l'esmolet

Tisores, navalles, ganivets i tota mena d'einam de tall de fusters, sabaters, carnissers peixaters..., en un tres i no res recuperaven de nou l'afilat tall desgastat gràcies a la presència de l'esmolet i el seu carret mòbil amb la rodona mola d'afilar que girava premen, cap amunt i cap avall, l'articulat llistó de fusta que feia de pedal.

L'afilador, l'home que pels carrers anunciava la seva arribada sonant el bufacanyes (petita flauta andina de tubs), ja gairebé enlloc se l'escolta, i si algun ha sobreviscut al canvi dels temps, ja es desplaça amb una furgoneta als llocs on el reclamen, normalment polígons industrials on tallers i superfícies comercials tal vegada hagin de menester esmolar eines de tall, amb la qual cosa ara també, criatures i badocs hem perdut l'ocasió de veure'l feinejar pels carrers escoltant el so característic del metall en contacte amb el moviment rotatiu de la mola d'on efímeres guspires de foc festivament s'enlairaven i desapareixien en un instant.

dimarts, 12 de novembre de 2013

furt visual d’Alaior

De Maó a Ciutadella per la carretera el 1er poble que trobes és el d'Alaior, fa uns quants anys i, a mida que t'apropaves, la seva visió era un imant que t'enamorava i et venien ganes d'aturar-t'hi per fer un tomb però, quan amb tota lògica, per evitar l'excessiu transit pel centre, van decidir fer un nou traçat de la carretera general, els enginyers que van dissenyar-lo, atabalats com havien d'anar per veure qui s'enduia la millor part del pastís encara que això perjudiques algun patrimoni, senzillament, amb un cop de traç damunt del projecte, en aquest cas també el visual, se’l van carregar.
Ara, si tens nostàlgia i no vas amb gaire presa per arribar a un destí més enllà d'Alaior, voluntàriament descartes el traçat de la carretera general i tornes a recuperar l'antic que travessa el poble i de nou pots gaudir de la visió furtada que per cert, la voluntat de recuperar-la fins i tot va ocasionar la col•locació d'un cartell, més voluntariós que efectiu, amb una fotografia de reclam en el punt de la primera sortida per entrar al poble.

nit

La nítida claredat de la mitja lluna donà llum al pati, agafes la càmera i penses -ara sí!,  avui puc  enregistrar la còsmica profunditat de la paraula “nit”. 

diumenge, 10 de novembre de 2013

joquer (as de la màniga)

                   de Miquel Bauçà "Rudiments de saviesa"
-A curt terme el benefici
serà escàs. Amb molt treball,
seràs ric. –Jo no vull ser-ne,
si m’hi haig d’escarrassar
de faisó tan obsoleta.

El cervell mai no s’atura
un instant de construir
pensaments sobre el que pasa,
el passat i el futur,
tan distints dels que ha de veure
en la cara de la gent, 
en el bus, el bar, la plaça...

Interessos diferents
ve-t`ho aquí, allò que ens passa.

Oh, com ploro de plaer
en aquestes nits de basca,
sabent que tots han marxat
per les costes, per les rutes,
que els allunya dels carrers,
dels domini de la Història.

Una escala axiològica
em fa veure que el valor
d’haver estat un eremita
és el màxim que he gaudit 
en el sí d’aquesta terra

dissabte, 9 de novembre de 2013

carpe diem

La curta però feixuga temporada d'estiu ja s'ha acabat i, d'alguna manera, podríem titllar d'envejable la sort de qui s'ha deixat cos i ànima per conservar el segurament poc remunerat lloc de feina doncs no tothom ho ha pogut fer, la demanda de personal cada vegada escasseja més, però..., no és qüestió de donar-li gaire voltes al cap lamentant infortunis de feina o d'atur, hi ha temps per a tot i moments on el lloc, el clima, l'amistat o la solitud, de sobte, absorbir-te'n, et permet donar pas a l'espiritual ritu del carpe diem.

divendres, 8 de novembre de 2013

llast dretà

Els equilibrats plats buits d'una balança  són la simbologia de la justícia i, beneites com som les persones, ens ho creiem però..., si ens fixem bé, una misteriosa reveladora força ens fa tocar de peus a terra i veure realment,  aquest símbol sense cap pes al damunt, cap a quin bàndol s'acostuma a decantar per resoldre un  vencedor.

dijous, 7 de novembre de 2013

100 anys

100 anys per pagar el deute del dic de Son Blanc a Ciutadella, i tot per donar sortida a un projecte que clarament beneficia el gran negoci de l'oci damunt dels creuers.
Pels anys 50 l'emergent i des del principi potent empresa turística de l'estat mitjançant el seu polític-gestor Fraga Iribarne, va arrasar tot el territori costaner del Cantàbric, Atlàntic i Mediterrani, construint a dojo agegantats hotels i ruscs d'apartaments i ara, un cop cimentat tot el territori del litoral es dediquen a crear espaiosos ports artificials perquè uns colossals creuers facin una escala de poques hores deixant baixar una petita part de turistes de bord a fer un curt tomb(per allò de dir que aporten riquesa) alhora que el cuirassat vaixell s'abasteix d'aigua a bon preu o aboca deixalles també a bon preu.
La ignorància tal vegada et fa mal pensar i veus que tot el seu negoci està orientat i calculat, com en els hotels del tot inclòs, poder esprémer a l'ingenu usuari els doblers atrapant-lo dins dels seus recintes ambulants o sedentaris, amb la qual cosa el benefici pels habitants dels llocs “exòtics-idíl•lics” que visiten és tal qual una paròdia calca del film “Bienvenido mr. Marshall” del gran Berlanga.
100 anys per eixugar el deute del cost del dic que uns magnats de les finances van ordenar de fer a la colla de brètols que els complauen senzillament perquè per això han rebut l’educació classista a les millors escoles de negoci d’on surten els millors empresaris, arquitectes, urbanistes o polítics que saben entabanar de tal manera al ciutadà del carrer que, muts i a la gàbia, pagarà amb els impostos les infraestructures que, el seu salvatge capitalisme, ha de menester.


dimecres, 6 de novembre de 2013

el pas del temps

Són poc més de 30 anys des d'una instantània a l'altre i donem gràcies perquè, almenys, per higiene visual, en les dues fotografies el costat dret del turó que hi ha al fons, encara manté intacte la característica verdor a diferència de l'espai on fondejava l'emblemàtic llaüt i que ara, per bé o per malament, existeix un llarg pantalà artificial per l'amarrament de tota mena de vehicles nàutics.
Que hi farem! tenim però, per conformar-nos, l'aturada del pas del temps en l'antiga fotografia per alegrar-nos que un petit territori encara es mantingui verge i alhora, la visió del llaüt equipat per exercir la modalitat nocturna de pesca ja desapareguda, ens permet aflorar la mena de sentiment d'enyor tan present a mida que vas complint anys.


dimarts, 5 de novembre de 2013

nevi, troni o faci sol.

Buides calaixos, armaris, altells, golfes de tot el que acumules en el temps per record o per posseir-ho sense saber ben bé -com el títol novel•lístic del genial Monzó-, el perquè de tot plegat, i tu o algú proper omple el cotxe i apa!, cap a la gangària dels diumenges nevi, troni o faci sol.
Tot es ven o s’intercanvia, hi ha professionals de la compravenda però, la majoria, són particulars amb algun o tots els membres del nucli familiar sense feina estable, la crisi estreny..., ofega i fins i tot, si tens l’autoestima baixa, pots pensar que el que estàs fent, traient-te les coses del damunt d’aquesta manera, et degrada sense parar compte que els veritables envilits  són, ni més ni menys, els potencials usurers amos de bancs i multinacionals en conxorxa amb la majoria de la classe política que els fan de gestors oblidant, a canvi de suculents guanys materials, l’assignatura d’ètica rebuda per exercir amb justícia social el seus mandats.

dilluns, 4 de novembre de 2013

avarques

Raspallades amb aigua i sabó, un cop assecades descansaran uns mesos, un altre calçat d'hivern –segurament de globalització estàndard- les substituiran.
L'avarca s'ha fet tan famosa que ja la fabriquen per tot arreu del món i en alguns llocs fins i tot matusserament per allò d'abaratir els costos, però els que la valoren de debò i no tan sols pel ventall de color o refinada textura de la pell, saben que la confeccionada - fent paral•lelisme agrícola -, dins la denominació “km.0”, o producte de proximitat, és l'autèntica que esforçats artesans treballen mantenint intacte l'original manera d'elaborar-la utilitzant per la sola, goma pneumàtic de roda de cotxe o moto que, amb tota garantia, pot durar ben bé més de 10 anys, o això és el que diuen que tenen les genuïnes rústiques avarques frareres de la imatge.

diumenge, 3 de novembre de 2013

joquer


Ara
esperes
i
oblides
ultratges, per sobreviure en mig d'injustícies demanant no s’instal•lin de noves damunt teu i, pel fet de l'oblit, amb impotència saps que només la solidària rebel•lió és la que pot acabar amb
 l'etern mal son.


dissabte, 2 de novembre de 2013

el vigilant



Tens al davant un diminut i solitari tronc d'arbre ramat en mig d'una plantació de blat, i mentre el mires saps que, dins del cervell, alguna associació hi veus, ah! sí,! “el vigilant en el camp de sègol”
Què ens volia dir J.D.Salinger amb el títol? Qui vigilava, a qui, i què? La consciència pròpia de la persona, la que suposem de les altres, els seus nostres actes, els seus nostres pensaments secrets i només sincers amb el fet de saber-los emmascarar per creure que podem dissimular-ho tot?
Sigui pel que sigui, però l'impacte que en una època et va fer el llibre de cop et vénen ganes de rellegir-lo encara que només sigui per allò de, després de 40 anys..., ¿a veure ara què?

divendres, 1 de novembre de 2013

el cactus


A ses illes balears, les parets de marès de les cases que tenen el bon gust de conservar-lo intacte sense necessitat d'estucar els blocs per uniformar la superfície, són un bon exponent de l'emblemàtica arquitectura urbana i rural tradicional en qualsevol lloc de l'arxipèlag, de tant en tant però, algun tub de desguàs de pas necessari per l'exterior de l'habitatge pot fer un contrast de mal veure encara que, en el cas captat per la càmera, no és així doncs, defugint del problema, gaudim de  l'enginy dels inquilins per, any rere any, solucionar-lo de manera senzilla i artísticament encertada.