dijous, 31 d’octubre de 2013

fer creuers

Si pertanys a l'Europa del benestar que esforçats avantpassats han anat consolidant, potser tens l'oportunitat i ganes de navegar pel multicultural Mediterrani amb tota classe de luxe, seguretat i alhora suficients distraccions a bord mentre duri la travessa. Per això, el gran negoci navilier d'oci ja ho ha previst tot a fi i efecte de què no t'amoïni gaire si per casualitat mirant l'horitzó, la visió d'alguna insignificant i fràgil nau  (comparada amb la què vas embarcat), plena de persones pot ferir la teva sensibilitat, i per això a bord t'oferiran tota mena d'esbarjo, no sigui cas que et passes pel cap qüestionar la desigualtat del repartiment de la riquesa al planeta i en un rampell d'ètica t'amotinessis demanant-los per a ells, els amuntegats en la petita embarcació, la mateixa igualtat de tracte que a tu en l'arribada al port.

dimecres, 30 d’octubre de 2013

elogi


Diuen, que el pitjor de Menorca és la tramuntana, i encara és sana!

Finalment la tramuntanada ja ha arribat, s'endurà  humitats i emprenyadores partícules suspeses en l'aire que envolten l'illa i ara, els singulars ullastres lliures de recer vençuts, durant la creixença , per la força del vent nord, mantindran amb més fermesa el seu brancam i fulles cap al sud, tal qual fossin l'extrem no imantat de la sageta de la millor brúixola.


dimarts, 29 d’octubre de 2013

la travessa


Tant se val sigui  curta o llarga la caminada, carregar-se  la motxilla a l'esquena  s'ha fet imprescindible i sovint el que conté la dels altres, ens pot semblar tot un misteri tan enigmàtic com pot ser el d'esbrinar allò que veritablement   necessitem  per  omplir  la de la nostra travessa vital.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

moix i cadenat temporers


De Setmana Santa a Tots Sants (els jerarques de l'església també imposen la seva al calendari), el Talatí de Dalt, com altres recintes talaiòtics deixen de ser d'accés lliure i passen a ser de pagament; de fet però, les persones que habitem l'illa tot l'any i ens agrada de tant en tant anar a fer un tomb per qualsevol d'aquests jaciments, no ens costa gens ni mica conformar-nos a passejar pels voltants i així estalviem doblers doncs sabem que, un cop l'accés torni a ser lliure de despeses, recuperarem les sensacions místiques o de pau que emanen aquests emblemàtics espais.
En el cas del Talatí, el moix, igual que la persona encarregada de despatxar els tiquets dins del quiosc de fusta de l'entrada desapareixeran i, tal vegada, passin l'hivern també junts fins a l'arribada de la Setmana Santa vinent, on el felí i el cadenat de la barrera, fora de l'horari de visites, tornaran a fer acte de presència.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

joquer

l’Astre Sol

l’Estrella Polar

Iris, l’arc

Orió, la constel•lació

Urà, el planeta..., uns estàtics d'altres no i uns de visió diürna i altres nocturna, però al cap i a la fi, sempre presents damunt del nostre cap.


dissabte, 26 d’octubre de 2013

el reflex

Anticicló, mar de fons inexistent, inusual l'alta temperatura diürna i nocturna i..., d'aquí poc menys de dues setmanes, la castanyada!!. No hi ha dubte que tot això és l'encertat reflex de l'escalfament global que  en menor mesura, de moment, també ens afecta i amb el que haurem d'aprendre a viure i conviure solidàriament amb els desplaçats  que, no només per motius econòmics o polítics, ho hauran de fer.

dijous, 24 d’octubre de 2013

Ícars del segle XX


Ícar volia fugir d'on estava pres, se'n va sortir i va morir lluny del seu presidi, el laberint de Creta..., segurament el plaer de volar li devia fer oblidar els consells del pare.
L’Ícar del segle XX, vola per plaer i si de cas està empresonat, no se n'adona, no té temps, la fal•lera d'esbargir-se el treu del possible concepte de veure's reu. Tenim sort, amb l'ampli ventall lúdic que ens envolta, a molta gent no ens cal utilitzar ales per evadir-nos d'aquesta voluntària cel•la on anem a parar, massa vegades, inconscientment.


dimecres, 23 d’octubre de 2013

l'instin


La moixa, com tota gata domèstica, va tipa, dorm de dia perquè de nit passa l'estona vetllant i controlant el fet d'anar i venir de papallones, sargantanes o coleòpters nocturns i poca cosa més, però la punyetera, si durant el dia alguna baralla o juguesca d'ocells provoca una esverada piuladissa pel brancam del llimoner, pot passar-se una bona estona atenta i neguitosa com afamada, desitjant que una de les aus que està guaitant sigui aquella tendra cria recent sortida del niu que, desconeixedora dels perills, vagi a parar per terra on difícilment se'n sortirà de les seves esmolades urpes i, quan la veus amb aquesta actitud, t'oblides dels seus drets instintius i et vénen ganes de fotre-la, amb una bona puntada de peu, fora del domicili perquè aprengui a passar fam i així almenys justifiqui el seu afany de cacera però..., si això algun dia passes, de ben segur que a la llarga, qui sortiria  perdent seria  la casa i els que l'habitem.

dimarts, 22 d’octubre de 2013

serenor equina



Són l'ànima de les festes, de juny a setembre del ritual jaleo cap poble se n'escapa i a més a més, el bon tracte vers l'animal dia rere dia augmenta, és nota amb l'actitud dels genets i sobretot en l'aspecte saludable dels equins.
Tot perfecte?, no, Ciutadella encara discrimina la dona, ella no pot formar part de la colcada, un ancorat fonamentalisme dogmàtic dins dels encarregats del protocol de les festes de Sant Joan, així ho decideix, i com tot, fins que les dones no s'ho proposin l'ancestral rituari seguirà igual; la lluita feminista al ponent de l'illa encara té una assignatura pendent, quan l'hagi superat, fins les dones voluntàriament avui en dia més sotmeses, segur que un respir de dignitat se'ls escaparà, això si,  intentant dissimular-lo per no ferir la sensibilitat d'algun masclista proper.

dilluns, 21 d’octubre de 2013

crisàlide

Un matí d'aquest calorós octubre una criatura, tibant braços i manetes en creu xala, emocionada, pel goig que li produeix saltironar damunt l'arena el suau anar i venir d'ones però, la mirada atenta de qui de prop segueix els seus moviments, tal vegada també fa visible l'altra realitat menys bucòlica, la de la situació de massa nuclis familiars amb adults en jornada reduïda -els més afortunats -, o la dels desocupats amb un subsidi d'atur escàs o inexistent aprofitant, per esbargir neurastènies, càlids matins duent a la platja criatures que tampoc poden dur a les escoletes a fi i efecte d'allargar el minso pressupost de què disposen per viure el dia a dia de l'any.


diumenge, 20 d’octubre de 2013

joquer


Gràcies nanis kru: Absort,expectant,inquiet,observant ..., sempre utòpic!

Absorta en tot el que està caient.

Expectant, no per veure-les venir sinó perquè, un cop al damunt, no et facin mal.

Inquieta per no tenir forces de fer-ne de grosses en legitima defensa.

Observant, (com el vigilant del camp de sègol de J. D. Salinger), les febleses del comportament humà en això tan famós de teoria i pràctica.

Utòpica per necessitat per defugir de la poruga pràctica duta a terme contrarestant la valenta teoria emmagatzemada dins del cap.



divendres, 18 d’octubre de 2013

conglomerat de progrés

A l'abocador municipal, enormes blocs compactats de deixalles no orgàniques són l'exponent del món industrial accelerat a partir de la segona meitat del passat segle, el noble envàs de retorn ja és anècdota, ara els productes de consum dins recipients d’un sol usatge, ja formen part de la recollida selectiva de fems tal com un martellejant anunci a tv3 ens incita a fer-ho.

L'antiga metàl•lica lletera, el bòtil de vidre pel vi, per l'oli, el de retorn de la beguda refrescant, l'ouera amb nanses de plàstic d'un color viu junt amb el gastat cabàs de vímet i que, tots plegats, eren presents a la cuina per fer la compra, ja formen part d'aquell passat on les nouvingudes generacions cataloguen aquests estris com folklòrics, obsolets o rars, tan rars potser com als que encara els enyorem, ens pot semblar de vertigen l'accelerat avanç tecnològic que dia a dia ens meravella més del sistema de comunicacions ja globalitzats, el que tinc ara entre les mans i vosaltres davant dels ulls, és el més proper que se m'acut.


dimecres, 16 d’octubre de 2013

el pensarós


Assegut damunt una pila de rets de recanvi emmagatzemades al moll on la barca de pesca té el norai, un home pensarós espera l'arribada del producte de la mar que carregarà en una furgoneta, a prop aparcada, per abastir de peix i marisc la peixateria o la cuina d'algun restaurant que garanteix l'oferta d'un producte fresc i de proximitat a la carta menú.

Treballadors fixos o eventuals temen l'arribada de l'hivern, agreujada per la crisi, la curta estacionalitat de l'illa  és l'espasa de Dàmocles que ara s'apropa acceleradament, l'enginy que cadascú ha de trobar per sobreviure durant l'època absent del turisme consumista, tal vegada sigui el neguit del xicot que ara reposa esperant la barca dels pescadors.

dimarts, 15 d’octubre de 2013

la mola

Menorca, l’illa més septentrional i oriental de l’estat espanyol té el privilegi de ser el primer lloc on eix el sol, a contrallum,  resulten enigmàtics i espectaculars els rajos  il•luminant els  murs de la fortalesa de La Mola al llevant de la bocana del port de Maó. 
Aquesta fortalesa construïda durant el regnat d’Isabel II per defensar el port, aquarterament de tropes i penitenciaria alhora, avui en dia forma part del recorregut turístic de monuments històrics.  Curiosament si alguna persona s’interessa per l’ultima etapa activa, de puntetes és facilita la relativa als morts que  unes forces republicanes van executar, de fet un parell de plaques -alguna rectificada pel seu enaltiment feixista -, diuen que es poden veure per l’interior i exterior del recinte. La memòria històrica encara no ha remogut consciencies, i per això, dels presoners que van habitar i morir a la fortalesa un cop acabada la gerra incivil, o durant la dictadura d’en Primo de Riveran no se’n diu res de res. 
Per les persones que tenen les ferides  obertes, albades rogents semblen fer-les costat; Per altres, les plaques o creus feixistes ”a los caidos por Dios i por España” que ja els hi va be, clares albades seran les seves; i per les de  foscos interessos o vanitós protagonisme que tant se’ls en fot tot, segur que albades grises i boiroses seran les que els facin costat.   
Franquisme  i repressió: La repressió franquista als Països Catalans
 Per Pelai Pagès i Blanch

diumenge, 13 d’octubre de 2013

joquer


A, el mestre amb va pegar.
E, jo no ser perquè.
I, perquè no vas venir?
O, perquè no estava bo.
U, no ho diguis a ningú.



divendres, 11 d’octubre de 2013

l'espera

Puntualment cada dilluns a Fornells, brots metàl•lics color butà floreixen al peu d'algunes façanes, però transcorregut un prudencial temps desapareixen, algú els engoleix dins de l’ habitacle.

A l'estiu els brots taronja no són tan prolífers, la calor i el menjar cru o fred limiten la seva puntual presència. A l'hivern, la matinal encesa de l'escalfador d'aigua, un fogó de cuina al ralentí sota l'olla del brou i tal vegada una estufa mòbil per donar caliu, augmenten considerablement la breu floració metàl•lica de color butà tan característica als pobles on encara les portes, sortosament, durant el dia queden sense tancadures d'accés a l'interior de la llar.

dijous, 10 d’octubre de 2013

l'arsenal

Arxivats en calaixos o carpetes d'ordinadors del Consell Insular de Menorca, una munió d'aprovats projectes urbanístics esperen, amb anhel, el vistiplau financer. Mentrestant, escampats per l’illa uns pocs grans arsenals romanen amatents poder emprar el seu potencial poques vegades harmoniós i moderat i d'altres massa constructiu fora de tota lògica menys de l'especulativa.

Part de la ciutadania de l'illa –la catalogarem "teòrica activa", ja ha sortit i sortirà al carrer amb l’ intenció de frenar la progressiva destrucció territorial raonant i denunciant amb pèls i senyals els disbarats urbanístics, i d'altres, la “teòrica passiva” – la història en va ple -, creuen que no cal sortir i perdre el temps en convèncer a qui, per raons biològiques en el millor dels casos, consideren no tenen dos dits de front aturant el “seu” progrés. Aquests passius són pitjors que els responsables de les empreses especuladores que fan les faraòniques obres, al seu silenci còmplice s'hi pot afegir la condició de mediocre cínic prepotent, i sovint són també els que, a cop de talonari, són silenciadors o silenciats.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

lampedusa


Saben que trobaran un lloc, la UE és un imant de prosperitat, sempre hi ha una escletxa per formar-hi part tot defensant la societat del benestar aconseguida durant segles pels avantpassats europeus, conqueridors i espoliadors d'altres territoris d'ultramar o no, així com  també, i en èpoques de puntuals misèries o dictadures territorials, fugint per poder donar suport econòmic als que quedaren. Ens agradi o no, aquesta pròspera UE n'és el resultat.

Obstaculitzar l'entrada d'immigrants o ignorar els que ja hi són, no és ni ètic ni moral, i si així ho fem, vol dir que l'esclavitud durant els segles només ha sofert el retrocés d'un pam i que ara els gestors (que nosaltres elegim a les urnes),dels esclavistes, senzillament ens enganyen canviant la pell com ho fan els seus amos reunits a rimbombants cimeres del G8 o del Club Bilderberg, per continuar elaborant l'etern guió del mundial drama social que tant els beneficia.


dimarts, 8 d’octubre de 2013

Els encants


Ja fa una pila d’anys quan les nines de cartró pedra amb un acabat d’una fina capa líquida de “panet” per fer-les com de porcellana, envaïen les prestatgeries de les botigues de joguines en espera de ser adquirides per complaure el desig de criatures amb voluntat precoç de ser mares, o de mares amb malaltissa voluntat d’inculcar des de ben petites les nenes cap a una maternitat que els asseguri la continuïtat de la família.


Eren pels anys 60 i al encants vells de la plaça de les Glories a bcn, s'amuntegaven piles i piles de nines que principalment servien per abastir les 2 o 3 botigues de restauració que hi havia a la ciutat, " la clínica de las muñecas", era el nom d'una d'elles i si ara féssim un tomb per qualsevol mercat de vell, exemplars de nines de “porcellana barata” ja no en trobaríem a no ser que fossin a un preu astronòmic a l'abast només de col·leccionistes, però com que tot i res canvia, ara les nines que podem trobar ja no són en qualitat, material i acabat el que eren, acolorir rostres o entrelligar les fines cordes elàstiques de les articulacions tot fet a mà, ara ja no hi ha fabricant que ho faci, però l'instin innat de la maternitat o la tossuderia materna per inculcar-lo, això, malauradament en el segon cas no ha canviat gaire o gens ni mica en segons quines famílies.






dilluns, 7 d’octubre de 2013

petjades


Les marees o les altes pressions atmosfèriques deixen una visible petjada en els litorals costaners.
La crisi provocada pels que ja tenen nom dins la història (aquells noms que ells mateixos s'encarregaran de silenciar dins dels mitjans mediàtics que tan bé controlen), també deixa petja en les persones. Aquest senyal el podem veure a la cintura quan se'ns estreny, o bé quan una mena de por a ofegar-te perquè et veus amb l'aigua al coll, una depressió et paralitza de dalt a baix, i fins i tot quan et veus desnonada, desposseïda de tot, desesperada, el senyal arriba a deixar la pitjor petjada, això sí, només visible en la ment dels que t'envolten, la de la voluntària però definitiva absència.

diumenge, 6 d’octubre de 2013

joquer


(gràcies Viquipèdia)

AMBRE   Les propietats curatives de l'ambre són conegudes des dels temps antics, pels textos antics sabem que els curadors grecs usaven l'ambre gairebé per a totes les malalties, I les dones creien que l'ambre no només era bo per fer una pell més suau i bonica, sinó també per lliurar-la d'impureses i fer-la més sana.
ESMARAGDA (maragda) la ciència esotèrica, li dóna al seu amo, prosperitat en els negocis i grans coneixements. Té poders extraordinaris, concedeix, valor, audàcia, memòria, amor sincer, seguretat, confiança, energia i ordre. Contribueix a curar els trastorns cardíacs, pressió arterial, neuràlgies i asma. La maragda s’usa per tractar atacs d'epilèpsia, hemorràgies i pànic.
IOLITA (també anomenada dicroita)  molt semblant al safir blau, té un fenomen òptic que la llum els fa canviar de color. Aquest efecte era utilitzat per navegants Víkings, per saber si venien tempestes, o estaven prop de la costa. Vidre molt útil per desenvolupar la visió interior, i aprofundir l'evolució espiritual. Vincula la visió i la comunicació i Tracta desordres en el funcionament del fetge.
OBSIDIANA  És molt protectora, forma un escut contra l'energia negativa, i la negativitat en general, (bloqueja els atacs psíquics, i influències espirituals negatives). Molt utilitzada en antigues cultures com els indis americans que la utilitzaven com a element de poder i bona sort, els guanxes la utilitzaven  com estris de tall com  objecte màgic per les trepanacions, a Mèxic per beneficiar els parts, en diferents cultures s'usaven per allunyar els vampirs psíquics, els xinesos la utilitzaven com a pedra que augmenta la saviesa, també ha estat utilitzada juntament amb ambre i altres minerals per elaborar begudes que durant el son ajudaven a veure l'origen del tot.
ULL DE TIGRE Aporta la pau interior i ajuda a superar  períodes d'estrès tenint una visió avançada de les coses. A més, resulta d'una gran ajuda en les situacions desesperades que exigeixen prendre decisions importants. Té tal força que no ha de ser portada més d'una setmana. És una pedra que s’ha de dur  en els moments en què es necessita. Disminueix la circulació d'energia i és recomanada en estats de gran nerviosisme i de disfuncions de les glàndules suprarenals.
Nota: sempre i quan creguis en ciències paranormals  totes són força útils, i si és així, ben mirat individualment  no ha de costar gaire elevar la categoria del marès, una pedra  arenisca, a la d'un mineral semipreciós i si l'hi afegim  una mica de les propietats esmentades, a Menorca, com que estem envoltats d'ell,  ja tenim solucionat l'interior problema  mental de salut, prosperitat i perquè no també el sentimental.       




divendres, 4 d’octubre de 2013

L’enyor


Avui, a la botiga familiar que encara es manté dempeus, una balança elèctrica i un taulell amb vitrina han usurpat la modesta taula amb els estris que ja formen, orgullosament, part de la decoració de l'obligada modernització. Si gosem aprofundir una mica més, veurem tal vegada un altre subtil usurpació més fondal, més punyent: la de la clientela, que atreta pels nous hàbits de comprar a les grans superfícies des de fa temps instal•lades en impersonals polígons on els preus estan “tirats”, ha fet que el modest i familiar negoci del carnisser de tota la vida al poble, comenci a ser un fracàs econòmic i per tant prest a desaparèixer per donar pas a vés a saber quin tipus de comerç, tal vegada inescaient dins del tradicional mercat, però al cap i a la fi rendible.

dimarts, 1 d’octubre de 2013

ítaca

Tant de bo que  les criatures que pugin al petit carrusel els  toqui una família o veïnat proper amants de la lectura per engrescar-los, també, amb l'exemple,  potser així de grans, quan es vegin fotografiats en aquest lloc  si a més a més són amants lectors de poesia, constataran que ja de petites una illa com  la d'Ítaca, tal vegada inconscientment ja l'havien copsat.