diumenge, 30 de juny de 2013

joquer


Amb sentiment patriòtic (maleïdes pàtries)

el poble català -una part, l'abast numèric és una incògnita-, s'ha pronunciat independentista i vol exercir el dret de decidir-ho, 

i a la resta de l'estat espanyol -també una part de desconeguda quantia-, amb un ranci totalitarisme encobert nega l'opció que una verdadera democràcia mai no podria negar de fer.

"O caixa o faixa", sembla ser la resposta del govern central de l'estat, així doncs

una resposta semblant: "la urna o la faixa", ja fa temps que de manera imparable s'està duent a terme però,  aquest gest d'anar la mà cap a la faixa cercant la mítica arma blanca, metafòrica i tossudament  el transformen en el gest pacífic que fan els castellers tot col·locant-se la llarga peça de roba per protegir-se de l'esforç que  han de fer per dur a terme la peculiar torre humana.

dijous, 27 de juny de 2013

els diesel

                                                                SPARTACUS


A balears s'està estenent la frase de “turisme diesel, camina molt i gasta poc” que ja és una mica antiga doncs, pels anys 60-70 a Catalunya, els visitants procedents de Barna, que feien turisme pel principat, se'ls denominava així entre altres adjectius més o menys despectius però sovint encertats: "pixa pins, ho!quemacus..." 

Ara bé,  qualificant-los de  “els diesel”  poc s'imaginaven que, en lloc de ser ofensiu, era tot un elogi per aquelles persones que tenien dos dits de front, el “caminar molt” volia dir fer exercici tot anant coneixent l'indret i perquè no, al mateix temps,  ajudant a pair l'àpat de torn que excel•lents pioners d'una incipient cultura gastronòmica (ara reconeguda internacionalment) ja anaven gestant. El “gastar poc”, també era seguir la tradició de no fer despeses que vagin més enllà de les necessàries per anar per la vida amb un mínim d'honestedat consumista malgrat que algunes persones confonguessin aquesta mena de virtut amb la de ser garrepa.

Ara, un quart de segle després veiem com de mica en mica les compres compulsives, (rerefons d'un greu trastorn psíquic), a causa de la crisi econòmica s'estan esgotant, així doncs, amb sort durant la seva fase transitòria podrem alliçonar-nos com cal del valor de les coses tal com ens aconsellava n'Erich Fromm en el seu llibre “Tenir o Ser”.  Al mateix temps i ja que les persones estem obertes de ment, tal vegada tinguem  la possibilitat de saber i entendre en quin cony de mon ens estan ficant i aprenguem a conèixer qui són els verdaders causants d'aquest terrabastall global: G8, grup bilderberg i tota la plèiade de súbdits banquers, empresaris, juristes, religiosos, polítics etc. etc., amb aspiracions d'emular-los tot fent qualsevol tipus de feina que els manin per tal de salvar aquesta mena de benestar amb la preferència d'avaluar més el “tenir”  que el “ser”.

Així doncs, maleïda crisi però ben vinguda sigui si ens fa obrir els ulls i les ganes de continuar amb fermesa el seguiment d'aquesta sempiternal “lluita de classes” que ja un llegendari Spartacus ens va dir com s'havia de fer.   

diumenge, 23 de juny de 2013

joquer


Ara ens agafarem les manetes

ens capbussarem dins la mar

i quan sortim farem un castell d'arena...,

on ets criatura...

un inexorable temps t'ha fet gran?

diumenge, 16 de juny de 2013

joquer


Augmenta - pels interessos- dia a dia l'import del deute exterior que té  l'estat.

Ens diuen però, que tot està controlat i que prest ens recuperarem...

I de debò confien en que tot el que ens diuen ens ho creguem..

O si més no, això sembla donat que

Una indefensió aplicadament apressa 
sembla ser l'única resposta que, sense moure un múscul del rostre, els hi donem. 

diumenge, 9 de juny de 2013

joquer


Àngel del cel caigut

esclatat a la terra

ignorant del tot, el destí que t'espera.

Obres però, una esperança a l'avenir

d'un nou messies alliberador (això sí, només per a les innocents persones que, còmodament, s'entesten en creure miracles)

divendres, 7 de juny de 2013

la canuda - mango


                                            La canuda

Un altre emblemàtica llibreria ha de tancar ofegada per la crisi, ofegada però sobre tot pels nous hàbits d'us i consum que ens facilita aquesta revolucionaria eina denominada Internet.  Però amb això no vull dir que aquests tipus d'espai dedicats a difondre la cultura del propi país i la del mon en general hagin de tancar forçosament i que així succeeixi, diu ben poc de la sensibilitat cultural de les administracions que ens envolten. Amb el seu tancament,  valors ètics i culturals   deixaran d'estar a l'abast de la ciutadania i si  la població en general deixa de veure'ls, ja em begut oli!,  poca gent  podrà continuar valorant-los, només a quatre lletra ferits  els quedarà la memòria per seguir gaudint del record de que un dia llibreries i savis llibreters  van estar a l'abast de tothom.


                                                               
                                                  Neymar

Per a millor o per a pitjor -aquí tothom pot dir la seva -, aquests dies coincidint amb l'anunci del tancament de La Canuda, tots els mitjans de comunicació han cobert la noticia de la presentació d'un carismàtic i jove jugador de futbol (carismàtic per a tots els fans futboleros fins a saber que, si no fitxa pel seu equip, ja no és tan maco), la seva posada en escena  va omplir mig estadi per veure'l fer quatre malabarismes amb la pilota vestint els colors del club. Els espectadors, des de criatures fins adults, bavejaven orgullosos de sentir-se integrats dins dels valors que omplen tantes pàgines de diaris, minuts informatius de TV o radio o extensos debats. 



La Canuda tanca i una nova botiga de Mango ocuparà el seu lloc dedicat, des de l'any 1931, als llibres.  La ciutat de Barcelona torna a perdre un altre espai emblemàtic que  donava prestigi cultural als seus habitants, habitants que, de mica en mica, també deixen passar el tren portador de cultura permeten que es tanquin estacions que, vulguem o no, ens conduïen a algun lloc i és decanten per agafar aquesta mena de locomotora que no s'atura enlloc carregada d'ídols de l'esport, això si, en la estació de sortida algú ja s'ha encarregat de que vesteixin roba de marca que els farà portadors d'una efímera però compartida seguretat.    

diumenge, 2 de juny de 2013

joquer


Amaga,si pots, la por i

expressa, també si pots, sentiments

dira o d’amor, així tal vegada

obtinguis, sense saber-ho,

un terapèutic i per tant necessari equilibri emocional.