diumenge, 1 de desembre de 2013

joquer (as de la màniga)

Miquel Bauçà (rudiments de saviesa)

Afuats cap al futur.
No conec ningú que ho faci.
Fan com si aquest dimarts
hagués d’esser quasi idèntic
als dimarts de l’any tres mil
i als de l’any del tres mil setze.

El cervell és una màquina
més propensa al patiment
que no pas a l’alegria,
ben al marge de l’entorn.
Perquè això no s'esdevingui,
cal lluitar i estar despert,
no esperar res dels congèneres,
sinó assalts, deslleialtats,
cretineses innombrables.

I com goses posar ordre
a aquest món, si no vol ser
sinó un niu de vespes Feres?
-No té massa clar què vol.
Funciona com un panzer
Soviètic, per les planes
De Txetxènia. No sap bé
on girar-se, sense un ordre.

Oh, que buit que tens el cap:
tot és aigua, no cap nervi.
Quan et mous, sento el soroll
d'aquest líquid, que hi fa ones.
És inic. No tens collons
Per omplir-lo com Déu mana.

Una cara de pell fresca
fa trempar. Només això.
Vet aquí si n’és de simple.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada