Ícar volia fugir d'on estava pres, se'n va sortir i va morir lluny del seu presidi, el laberint de Creta..., segurament el plaer de volar li devia fer oblidar els consells del pare.
L’Ícar del segle XX, vola per plaer i si de cas està empresonat, no se n'adona, no té temps, la fal•lera d'esbargir-se el treu del possible concepte de veure's reu. Tenim sort, amb l'ampli ventall lúdic que ens envolta, a molta gent no ens cal utilitzar ales per evadir-nos d'aquesta voluntària cel•la on anem a parar, massa vegades, inconscientment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada