Ja fa una pila d’anys quan les nines de cartró pedra amb un acabat d’una fina capa líquida de “panet” per fer-les com de porcellana, envaïen les prestatgeries de les botigues de joguines en espera de ser adquirides per complaure el desig de criatures amb voluntat precoç de ser mares, o de mares amb malaltissa voluntat d’inculcar des de ben petites les nenes cap a una maternitat que els asseguri la continuïtat de la família.
Eren pels anys 60 i al encants vells de la plaça de les Glories a bcn,
s'amuntegaven piles i piles de nines que principalment servien per abastir les
2 o 3 botigues de restauració que hi havia a la ciutat, " la clínica de las
muñecas", era el nom d'una d'elles i si ara féssim un tomb per qualsevol mercat
de vell, exemplars de nines de “porcellana barata” ja no en trobaríem a no ser
que fossin a un preu astronòmic a l'abast només de col·leccionistes, però com
que tot i res canvia, ara les nines que podem trobar ja no són en qualitat,
material i acabat el que eren, acolorir rostres o entrelligar les fines cordes
elàstiques de les articulacions tot fet a mà, ara ja no hi ha fabricant que ho
faci, però l'instin innat de la maternitat o la tossuderia materna per
inculcar-lo, això, malauradament en el segon cas no ha canviat gaire o gens ni
mica en segons quines famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada