divendres, 27 de setembre del 2013

la ira


Recorres l'espai urbà que forma part d'un passadís sense habitacles a cap costat i per això, les blanques parets han estat aprofitades per un grup d'artistes del grafit  per poder donar a conèixer les seves artístiques habilitats expressant alhora, la ira contestatària precursora d'aconseguir algun dia un món millor.

-Jean Serra, “DINS EL PIT DE LA TENEBRA” El foc del món crepita dins el pit de la tenebra, mentre a la frontera dels morts, els mots excaven trinxeres.
Esgrafiats a les parets amb missatges de protesta atrauen la mirada displicent de vianants somorts per l'enuig i la rutina.
Esquius estornells de tardor descriuen acrobàcies de llibertat al sostre del crepuscle.
Amples avingudes de mar fonda esgranen la cançó sobtada de l’oratge. Com és de dolça la veu que l’eco torna! ¿És crit o clam el bes que el llaüt solca cada vespre damunt la diadema que cercla la contrada...?
A les feixes del misteri brollen anhels que irisen la tènue pàtina de les coses amb mans que esborren la distància i fiten laberíntics camins quer menen al principi.
Amb aspre soroll els tambors del frau desvien de ruta vaixells que cerquen altres horitzons o noves cales.
¿On van aquests que corren per les dunes de les platges? De què fugen? De qui s’amaguen? ¿Són dones, homes, nens..., carn humana pastada amb argila d’enderrocs..., o cendra sense sostre, sense jaç, sense lloc davall la llum divina que brilla per a tothom?-


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada