Traginant amunt i avall els graons també de l'existència, qui no parla mentalment amb els seus –morts o vius-, adonant-se potser amb rancor dels menyspreus rebuts o, amb remordiment, dels atorgats?
“Busca molt lluny dins de la teva ment
i parla amb els teus morts
en el lloc on es formen les borrasques”
Fragment de “Vells telenotícies (1960)” de Joan Margarit
Serià molt interesant com segueix el següent fragment. Si ens du a qualque tipus de conclusió.
ResponEliminaa mitjans de la setmana que bé, he d'acompanyar una amiga a l'estació marítima del teu poble, et tornaré un llibre teu i et deixaré, encantada, dos de poemes de joan margarit, segur que t'agradarà conèixer part de la seva obra; ja em posaré en contacte amb tu quant sàpiga dia i hora. salut!
ResponElimina