divendres, 10 de maig de 2013

bangladesh

                                   reshma 

Disset dies sobrevivint entre el runam 


Disset dies escoltant, segurament, udols premort.

Disset dies olorant la ferum dels destrossats cossos de les persones atrapades, companyes de la feina esclava.

Disset dies encomanant-se a la seva deïtat demanant-li ajuda.

Disset dies escoltant l'esperançador enrenou de la recerca exterior dels que intuïa no l'abandonarien.

Disset dies aclucant d'esma els ulls vençuts per la son per poder  tornar-los a obrir amb l'esperança de veure el rostre i  mans de qui, per fi, pugui alliberar-la de l'infernal reducte.

Disset dies que ara ja haurà d'oblidar per seguir subsistint en aquest  lloc on ha nascut, lloc ingratament condemnat a pertànyer a la classe social més desafavorida però, de la que tant ens aprofitem els nascuts en llocs on semblava que feia segles que havíem desterrat l'esclavatge sense adonar-nos-en que, el què simplement havíem fet, era allunyar-lo i amagar-lo. 

1 comentari:

  1. No més de desset hores aguantarien els " poderosos " davall terra per a fer-lis capgirar el cervell o experimentar quelcom semblant a l´empatia . Ho vull creure.

    ResponElimina