diumenge, 28 d’abril del 2013

joquer



Al club de tenis de la gran metròpoli s’està celebrant l’important torneig anual.

Els guetos també poden ser de luxe.

Importants negocis i immorals i excitants encontres íntims s’hi celebraran també.

O, a l’inrevés doncs, la “crem de la crem” en sap un munt de fer combinacions excitants

Un trofeu pel vencedor, i els aplaudiments mirades i gestos de poder a l’interior del recinte que els mitjans informatius exterioritzaran, perquè sempre hi hagi gent bavejant d’enveja amb ganes d’emular i de poder trepitjar el lloc  dels petits i grans oligarques de la ciutat, el lloc dels escollits.

dissabte, 27 d’abril del 2013

a sota la runa

benetton

Con la seguridad que le da su amplia experiencia, el vicepresidente, Alessandro Benetton, 47, se mueve como pez en el agua en esta operación. Hijo de Luciano, líder de la primera generación del clan, Alessandro ha tomado las riendas de la familia como antes lo hiciese su padre, avalado por sus estudios en Harvard y su amplia experiencia, donde destaca, entre otras aventuras, su paso por Goldman Sachs. Por si fuera poco viene de ser nombrado empresario del año por Ernst & Young, además de ser un honorable Cavaliere del Lavoro, título compartido con hombres como Silvio Berlusconi, Luca Cordero di Montezemolo o la mano derecha de Monti, Corrado Passera.


A sota la runa encara hi ha cossos
mango

La cadena de moda Mango lleva meses inmersa en un cambio de estrategia con el que espera que su facturación crezca un 30% en 2012, después de que el año pasado se impulsara un 11%, hasta 1.408 millones de euros.


A sota la runa encara hi ha cossos, cossos triturats pel pes dels cantells de formigó i ferramenta dels materials de la feble construcció.
A sota la runa encara hi ha cossos que mai podran ser  rescatats sencers per donar-los una humil digna cerimònia de comiat. A sota la sangolenta  runa que  cap catàstrofe natural ha produït, encara hi ha cossos.

La usura, l’esclavitud, la dictadura de la moda, el menyspreu dels valors ètics..., reduir costos, abaratir la mà d’obra sigui com sigui,  dones, criatures i homes que amb prou feina se'ls concedeix un precari  tipus de contracte de teball, feinejant per les naus d’un edifici industrial construït també retallant costos en els materials de construcció, naus sobre carregades de maquinaria tèxtil pesant i personal amuntegat per fer-les funcionar les 24 hores al dia..., a sota la runa encara hi ha cossos...

Aquest és el triomf del capitalisme. Aquesta és la gran derrota de la classe obrera.

Això és el rerefons de la globalització on la misèria i la criminalitat gaudeixen d’aquesta prepotent carta blanca "institucionalment"  legalitzada on  és perpetua, segle rere segle, el sempre silent costum de l'esclavatge encobert. 

A sota la runa encara hi ha cossos que passats els dies ja no hi haurà cap esperança de trobar-los amb  vida, així doncs, una potent maquinaria de construcció com grues, excavadores,  bulldozers, que tal vegada estan operant en la construcció d’importants centres de negoci  amb luxosos edificis d’hotels,  d’oficines i de vivendes per la població benestant del país, emergent diuen, de l'Ïndia, s’encarregaran de fer desaparèixer la mala imatge de la tragèdia i al mateix temps, el mal son dels familiars miraran d’apaivagar-lo deixant l’espai ordenat i net i qui sap si algú tindrà el detall o el cinisme de col•locar un petit monument in memoriam.

I quan al lloc de l'esfondrament  ja no quedi cap rastre d’arena i de sang, no hem de patir per res, la dictadura del mercat segueix funcionant i en algun altre lloc proper,  ja fa temps que s’amunteguen les comandes per la fabricació i subministrament de roba confeccionada, sabates deportives, complements....., que les empreses com  Mango, Benetton, Inditex, Adidas, s’encarreguen de distribuir  per ser massivament consumides  gràcies a l’enginy d’importants campanyes publicitàries que són les encarregades de que, en el 1er. món ningú es privi d’anar a la moda. La crisi no té cap importància, amb una assegurada sobreproducció gràcies també a una assegurada mà d’obra barata, el preu final del producte per a la butxaca consumidora serà tan baix que qualsevol persona amb qualsevol poder adquisitiu se’n podrà beneficiar.

diumenge, 21 d’abril del 2013

joquer



Atemptat mortal en una marató als EEUU

Escrache (per mentider, estafador o prepotent) al domicili d’un polític sigui home o dona.

Indignació ciutadana pels carrers de ciutats, barris, pobles....
                
 Miquel Bauçà:
“-Oh, quin món m’ha tocat viure....! 
-No te’n queixis: el d’abans
era exactament com ara.
mentre no puguem jugar,
cadascú amb la seva clepsa,
d’amagat dels seus parents,
dels gendarmes i les dones,
no res canviarà.
El món és com una església 
militant i repel•lent,
satisfeta amb la misèria.
-I qui en ensenyarà
la juguera? – Serà Amèrica

Un cervell, malgrat escàs,
observant la maquinària,
pot ser molt intel•ligent,
si evita inferir dades
del ramat, del col•lectiu, 
que li ha tocat viure”

divendres, 19 d’abril del 2013

els silenci dels anyells



Govern i oposició de l’Estat Espanyol. Tot està conxorxat i programat, aquesta legislatura l’acabaran duent a terme tot el que els dicti aquesta Alemanya imperial  que ja ha conquerit el domini d’ Europa, el seu desig pendent des de feia dècades ja el tenen a tocar de la mà. No els ha calgut ni tancs ni bombes sobre el territori ni vaixells guerra torpedejant els dels estats contraris, aquests tipus de lluita ja són, com les creuades, cosa del passat en el vell continent. Ara, la “dictadura del Mercat” ja és el sistema emprat per les conquestes territorials i de  població. 

Tant els perdedors com els vencedors de les antigues guerres, emmirallats pel “sistema del mercat” s’han convertit en una potent dreta, tan potent que es permet el luxe (per allò de no desvirtuar el significat de la Democràcia) de mantenir i tolerar   al seu servei una desdibuixada  oposició denominada esquerra, una esquerra que pateix la síndrome d’Estocolm per tots els costats i sembla ser que, també per tots els costats va espargint el virus de la indefensió apresa que la majoria de la població patim.

Per això aquesta desviació ideològica sorgida a  l’estat espanyol i que ha fet diana senyalitzant i denunciant la especulació del sistema, la popularitat de les plataformes dels afectats per les hipoteques, al govern, a la banca i a la oligarquia latent, els semblant intolerables les demandes de la ILP presentada, per això no li han fet cap tipus de cas, menyspreant amb prepotència feixista el milió i mig de signatures que l’avalaven, i no només això sinó que no toleren que les víctimes que estan sacrificant no ho acceptin amb silenci resignat ordenadament, sense sorolls ni crits de lament o ràbia. Ens volen anyells per un sacrifici perfecte en el present i en el futur. A major glòria del Mercat,  el poderós Déu del nou segle XXI. Amén. 

dilluns, 15 d’abril del 2013

La cosPPedal




No hem de preocupar-nos ges ni mica per les paraules de la sra. Cospedal, doncs demostren la soledat social en que es troba ella i el seu partit. Si ens preguntem a quina audiència està dirigint  les seves paraules ens adonem tot d’una de la mena de cervells curtets que poden ser capaços d' anar a escoltar-la. 

Res, ni cas. No s’ha de caure amb provocacions de ments immadures i amb mala llet que menyspreen  tot  frivolitzant  els drames soferts per la humanitat per la senzilla raó de que “ells” amb el seu ideari polític, són els causants dels genocidis més sagnants de la història, ho saben prou però, com feres descobertes, és defensen atacant tergiversant la identitat dels fets passats i presents intentant guanyar els adeptes dels cervells escassos.   

La ciutadania pot estar tranquil·la, les persones que formen part activa dels moviments reivindicatius, PAH, preferents, salari social, retallades etc. i les que els fan costat, si fóssim "NAZIS"  ho detectaríem a la primera de canvi doncs la Sra. Cospedal, estaria encapçalant cada moviment guarnida amb els distintius heretats dels seus avantpassats i que té guardats al armari i al calaix del seu caspós “bureau” privat.

I avui, per acabar-ho d’adobar, la imatge del seu cap de partit, el Sr. Rajoy, fent un regal de la samarreta de la selecció espanyola de futbol al cap de l’església catòlica,  Francesco el Papa, ja ens ho diu tot «Panem et circenses». Els de la Conferencia Episcopal també estan al dia de tot plegat.


per més detalls:


diumenge, 14 d’abril del 2013

joquer

Tots plegats ja s’estan traient la pols del mateix “Manual polític per embadocar al poble”


Arribar sempre a no concretar RES (mítings)

Escoltar les bases sense comprometre RES.

Il·lusionar sempre amb la perspectiva del triomf, no deixar escapar RES

Obrir el futur amb pas ferm, o tot o RES

Units en el partit el demà serà nostre, pels incrèduls l’avenir serà el NO-RES 

dijous, 11 d’abril del 2013

Procés constitucional


Per l'interior de molts despatxos d'interior (valgui la redundància) i d'exterior però en menor mesura per no evidenciar el ridícul que el legat feixista s'entesta en continuar fent, una mena de circular informativa està arribant a tots els caps de departament: 

“A fi i efecte de  procedir a la corresponent penalització del nou model de terrorisme familiar que iniciat a Catalunya, vol estendre's per tot el territori nacional espanyol, primer exemple d'identificació i posterior detenció realitzat ahir després d'un vandàlic acte d'escrache.”  



"Aquest material bèl·lic ha estat confiscat dins del domicili de la família Mengano – Fulano, habitants d'un dels barris de qualsevol racó de la “region catalana. 

La família composta per sis membres: 
Un avi i una avia consumidors addictes d'un genèric de la “jalea real” a fi i efecte de seguir cobrant les respectives pensions de jubilació doncs tenen la barra d’assegurar que són l’únic ingrés familiar. 

Una mare hiperactiva i amb el cervell en blanc ja que no té temps per pensar en res doncs les feines domèstiques i l'atenció als avis sembla que és la seva única dèria i per això se'ns queda mirant amb cara de ràbia sense poder articular cap mot quan intentem interrogar-la.

Un pare depressiu, -ves a saber per què- i obsessionat amb la gruixuda corda que sempre duu entre les mans intentant aprendre tot tipus de nusos. Ell tampoc vol col·laborar, quan l'interroguen, tanca els ulls i es desentén de tot.

El fill gran virtuós de la flauta travessera que segurament es salvarà de qualsevol sentència gràcies a una beca que li permet seguir estudiant sempre i quan accepti fer-ho en regim intern en un prestigiós conservatori gestionat per l'opus dei, encara que, omplint pacientment un d'aquells antics encenedors de benzina per encendre's una cigarreta, diu que s'ho està pensant. 

La filla petita ja se la pot classificar com la més perillosa doncs està entestada en que de gran vol ser monja però no una de qualsevol ordre (i és aquí no rau la seva temeritat), ella vol ser benedictina i, a més a més, com la Teresa Forcades.  

Tots ells seran conduits sota fortes mesures de seguretat a disposició judicial acusats d’alteració de l’ordre públic amb connotacions d’ideari terrorista d’acció directa. El ca que apareix en la imatge, (dòcil com un be tot s'ha de dir), roman a la gossera municipal en espera d'algú que el vulgui acollir temporalment.



diumenge, 7 d’abril del 2013

joquer




Agafar una rutina per sobreviure no és mala idea

encara que sembli una manca d'originalitat 

i també, poca capacitat per les alternances,

objectivament doncs, s’hauria de veure (sempre que no sigui una rutina maníac depressiva) com

una vàlida resposta per aquelles persones que, refusant rutines, són incapaces d'establir una sana convivència.

PD- diagnosticar les maníac depressives queda en mans dels professionals en psiquiatria  encara que, per fer-los cas, sigui arriscat o difícil de comprovar que ells mateixos no en pateixin cap.

divendres, 5 d’abril del 2013

PAH, antisistema

   Premonitòria coincidència de  les ILP taurina i la PAH 


El bipartidisme te por de que se l’hi acabi el xollo. Te por d’altres partits que puguin fer-li nosa i tots plegats els grans i els petits no saben l’abast i la força de les mobilitzacions ciutadana. Ni la mateixa ciutadania, no sap o al menys individualment algunes persones no sabem com fer-ho per no sortir-ne escaldats.
Amb una mena de malaltissa  intencionalitat assistim a debats televisius que també tenen una mena de malèfica intenció d’embrutar la cultura mediàtica amb la impronta dels xous denominats “el minut de gloria” o “el tot s’hi val”, gesticulant i parlant a crits dos, tres o més alhora fotent un xivarri patètic i desolador que treu credibilitat a les paraules més o menys assenyades que algú pugui tenir la oportunitat d’expressar , tot ben combinat amb el regidor i presentador del programa que sembla que s'hagin posat d’acord per considerar com a púrria l’audiència que puguin tenir en aquell moment. Si més no, l’últim programa de la sexta on Ada Colau era la convidada, és va fer ben palès un d’aquests xous.
Qualssevol representant del col·lectiu de les PAH no hauria de caure en aquestes trampes encara que, ben mirat, de l’experiència es pot treure la conclusió  de que a partir d’ara, quan el partit polític representant del bipartidisme que li toqui manar vegi trontollar la seva imatge, tot d’una podrà dir que sí, que les entitats bancàries són els dolents de la pel·lícula i que s’estan passant.  Naturalment aquest discurs ja se l’han  preparat un cop ja han fet la feina de rescatar les entitats amb diners públics -que és  tot allò de convertir en públic el deute privat-  i també segons la pressió de l’opinió publica estan disposats a dir que la llei hipotecària també conte massa lletra petita que els legisladors hauran de posar en lletra més gran i potser fer alguna modificació per que l’espoli no resulti tant sagnant. 
Patètic  també que en aquest debat televisiu, acusant a les PAH d’antisistema,  el partit que governi  i el que el segueixi en vots majoritaris ja tenen  garantida la seva força de ser  els conductors de la solució per la problemàtica social. De cap manera cap moviment ciutadà pot dur les regnes de conduir a bon port la solució de qualsevol tipus d'injustícia social, per això estan ells,els grans partits,  i afegeixen que els vots de la ciutadania ja els permeten fer i desfer com els plagui o els passi pels collons.  Diuen tot això i és queden tant panxes sense adonar-se'n  que les seves regnes, les del neoliberalisme o les del capitalisme salvatge que fa temps que duen entre les mans són les causants de tot plegat i la ciutadania que encara te dos dits de front sap molt be que no les barataran. Així doncs potser s’hauria de començar a plantejar que el que  et diguin antisistema, és més un gran elogi que una petita ofensa.
La cosa va grossa i ja comencen a sortir per la xarxa vídeos que volen calmar els ànims de la gent. En penjo un i, una mena d’indignació i d’ironia alhora, em fa pensar que jo hagués acabat el video afegint-hi això: 
"Votantes del PP, somos más buenos que Bambi, así que no os preocupeis, aunque con vuestros políticos machaqueis i matéis a nuestros familiares i amigos induciéndolos al suicidio, aunque como si de un incendio se tratase nos arrebatéis lo que representa nuestro espacio privado i vital de convivencia ciudadana i nos dejéis a la intemperie urbana, nosotros, votantes de otros partidos hermanos al vuestro, seguiremos confiando, como Bambis que somos, que un día seremos fuertes ciervos bien dotados i atractivos consumidores. Nuestro sistema tiene esto, nos hunde pero nos llena de valores positivos siempre que nos portemos bien y le rindamos el debido culto. Lo haremos.
No somos ni terroristas ni antisistema, quedaros tranquilos que hay cuerda para rato, siempre y cuando (solo pedimos esto), este sistema de una puta vez se decida a hacer unos pequeños cambios en la ley hipotecaria para equipararla a la del resto de países de la UE. Gracias, de verdad que todos, verdes o no, sois, somos, muy majos."