dimarts, 5 de març del 2013

mamà küster


 Rainer Werner Fassbinder (1945-1982)

Els comunistes o socialistes de fe, els exclosos durant la transició pel propi partit que els titllava d'agosarats , evidentment que tenen tot el dret i per tant l’obligació de reconduir l’aparell burocràtic que pertany a la seva ideologia tot fent net dins del cervell dels falsos dirigents o militants “alliberats” a fi i efecte d'intentar recuperar-los un altre cop. Allò que ens està ofegant no és un monstre qualsevol, és apocalíptic!

Tot això ve al cas després d'haver llegit el comentari del dia al bloc d'en Manel Delgado,:
"Un nou partit comunista: un instrument per a la revolució democràtica". Declaració de la cél.lula de cultura i TPQs del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (febrer 2013)
Un nou partit comunista: un instrument per a la revolució democràtica                                      
Avui estem en una cruïlla històrica que planteja nous reptes i requereix noves idees i nous instruments. En els grans moments històrics cal adequar instruments per fer política i intervenir en els processos en bones condicions. La fundació del PSUC s'explica per la voluntat d'unir forces en la construcció d'un partit de defensa de la República democràtica que combatés de la millor manera possible la insurrecció feixista. La creació del PCC també s'explica pel context històric en què té lloc. En aquell context, el de la desmoralització posterior a la derrota històrica dels pactes de la Transició, es tractava d'agrupar a tots els que estiguessin disposats a resistir dignament el règim de la Segona Restauració. 
Què necessitem per fer la revolució en l’actual cruïlla històrica?
En primer lloc, pensem que cal un instrument útil per a la reconstrucció de la classe treballadora. Hem de contribuir a que aquesta jugui un paper polític com a tal en l’actual crisi de civilització. Cal reconstruir la solidaritat de classe a partir de la nova realitat de la precarietat i l’atur massius. Cal un instrument al servei d’un subjecte polític real, no només invocat.
L’altra gran tasca és la de contribuir a l’èxit del moviment democràtic, entès com una gran aliança social del 99% de la població contra l’oligarquia financera de l’1%, que posa en el centre del debat polític la necessitat d’obrir un procés constituent que garanteixi el dret a l’existència digna i una democràcia real.
Aquest nou instrument ha de sorgir d’un procés engrescador, inclusiu i radicalment democràtic, un procés que aglutini lluitadors de diverses tradicions, gent no organitzada fins ara i, sobretot, nous activistes que s’estan polititzant en la lluita. Ens proposem, en definitiva, contribuir a un procés d’adaptació política al nou moment històric a través d’una pràctica militant, útil i exemplar.
Ens hi posem?"

Aquestos militants de fe, que parlen amb respecte i apliquen fins i tot en algunes qüestions personals conceptes i fets de clara tendència llibertaria, són ara els únics que poden reconstruir la gran desfeta de militància dins del seu aburgesat partit. Ho tenen difícil però, l'aburgesament d'un obrer d'esquerres és un mal endèmic contra el que no s'ha trobat una medicació que funcioní, podem dir que fins i tot pot arribar a ser un malalt crònic per a la resta de la vida.

VIAJE A LA FELICIDAD DE MAMA KÜSTER, és un film on el desaparegut director alemany Rainer Werner Fassbinder,  ens explica una divertida història sobre el tema.


1 comentari:

  1. ja ho comentava : quiposa es picarol a n´es moix.?
    necesitat de canvi evident al manco pels de baix.

    vaig a veurer al senyor Fassbinder , que fa anys em vam descobrir retractant les miseries socials.

    ResponElimina