diumenge, 10 de març de 2013

joquer




Això que socialment esta passant és simple i menys greu del que sembla, no ens hem d'escalfar gaire la closca

encara que sigui desesperant mirar enrere i veure els 30 anys perduts tot jugant a ser demòcrates,

i també resulta descoratjador haver-los de dir :
-ho veus cap de suro?, perquè quan algú et deia que l’estaves cagant el miraves amb supèrbia per damunt l’espatlla?

-hÒstia  tu, i el que he fardat somiant ser de classe alta, vestir roba de marca, conduir un cotxasso enlluernant autòctons o immigrants envejosos del meu tren de vida?

Uf! Quin ferum que fa tot plegat..., forçosament un clandestí sistema estadístic posat, dia a dia, al dia, els facilita dades del nombre de població cabrejada i, pel que sembla, van sobrats disposant d'un ampli marge que els permet continuar ofegant..., ofegant..., ofegant...   

1 comentari:

  1. M´he quedat pensant si posar-me els " manguitos" o comprar un fusell de caça submarina ( amb perdò dels nobles taurons ).

    ResponElimina