joquer

Aiguader: Quan les canonades d'aigua no formaven part de la xarxa de les ciutats, aquest noble ofici era l’encarregat de subministrar a la població el preuat líquid, la picaresca diu que, per apujar el preu, alguns s’inventaven la procedència de fonts miraculoses el contingut d'algunes de les garrafes que duien al carro.

Ebenista: Títol d'honor dels antics fusters que treballaven amb molt d'art la matèria prima d'arbres procedents de frondosos boscos  fent tot tipus de mobiliari per la casa o els conjunts estructurals  d'interior i exterior en botigues i portals. Sense anar més lluny, peces del modernisme (finals del XIX i principis del XX) que encara quedin dempeus són un clar exponent de treballs realitzats per expertes mans d'oficials i operaris del ram.

Inventor: Diguin el que diguin, a dins d'aquest ofici segur que totes les persones hi estem  ficades, encara que, algunes per mèrit i d'altres per oportunistes siguin les que s’acabin duent la fama.

Oller: Un altre antic noble ofici que facilitava el què fer diari quotidià i domèstic dins de les cases. Des de curoses olles per cuinar aliments i els plats per consumir-los fins a les gibrelletes  per encabir tot allò que el cos ja ha filtrat, aprofitat i per tant necessita d'expulsar, han estat adreços elaborats des de temps immemorables per expertes mans de terrissaires.

Urbà (guàrdia): Necessari  a les cruïlles de poblades ciutats per fer-nos circular dins d'un estricte ordre. Per un costat controla el transit de vehicles amb rodes de tracció animal o a motor i per l’altre la ciutadania que va a peu. Tot cofoi ho fa amb un xiulet que fa sonar al mateix temps que belluga braços i mans amb unes posicions que totes les persones badoques que el mirem ja sigui a peu, en carro o en cotxe, ja sabem el que ens vol dir. Llàstima que els semàfors i rotondes li vagin traient protagonisme. Tenen la feina assegurada però, a les sortides i entrades de les escoles.