Endreçant allò que tard o d'hora acaba igual d'amuntegat però amb menys volum, gràcies a una oportuna salamandra encesa al fosquet per mitigar aquella fredor d'hivern que s'instal·la dins la casa, i que serà l'encarregada de fer desaparèixer tot el que, amb el temps, comencem a sentenciar com a superflu, he trobat dues pàgines del desaparegut diari Avui del dia 25-10-2006, on entrevisten a Margalida, ex-companya de Salvador, i en repassar-les voldria saber si, en aquests casos, el temps és l'estufa que apaivaga la fredor instal·lada al cos quan uns fets execrables succeeixen a prop nostre.
Escanejades i penjades les pàgines i cercant més informació a la pantalla de l'ordinador, topo amb la presentació d'un llibre d'Iñaki Mingolarra, que deixa ben clar la barbàrie comesa a les acaballes del franquisme quan diu que “ Su ejecución ensucia la memoria de los que prefirieron mirar hacia otro lado» i em fa pensar en què ara, amb els temps que corren, aquells que mirin cap a un altre costat, acceptant o col·laborant amb aquest sistema neonaziliberal espoliador dels drets civils, gràcies als historiadors de caire humanista que s'encarreguin de denunciar-ho, també duran la brutor en la seva memòria.
Bé em vas donar sa resposta adreçant-me el poema :
ResponEliminahttp://novembre1970.blogspot.com.es/2009/01/poetes-ucranesos-anna-akhmtova.html
, a noltros ens toca recordar i escriure.
Com diue en Salvador : Salut iAnarquia.!
P-d no ho dubtis que aquest testimoni ens segueix esgarifant , entristint i ...encoratjant , com voldria en Salvador.