dissabte, 2 de febrer del 2013

puig antich

Endreçant allò que tard o d'hora acaba igual d'amuntegat però  amb menys volum, gràcies a  una oportuna salamandra encesa al fosquet per mitigar aquella fredor d'hivern que s'instal·la dins la casa, i que serà l'encarregada de fer desaparèixer tot el que, amb el temps, comencem a sentenciar com a superflu, he trobat dues pàgines del desaparegut diari Avui del dia 25-10-2006, on entrevisten a Margalida, ex-companya de Salvador, i en repassar-les voldria saber si, en aquests casos, el temps és l'estufa que apaivaga la fredor instal·lada al cos quan uns fets execrables succeeixen a prop nostre. 

Escanejades i penjades les pàgines i cercant més informació a la pantalla de l'ordinador, topo  amb la presentació d'un llibre d'Iñaki Mingolarra, que  deixa ben clar la barbàrie comesa a les acaballes del franquisme quan diu que “ Su ejecución ensucia la memoria de los que prefirieron mirar hacia otro lado» i em fa pensar en què ara, amb els temps que corren, aquells que mirin cap a un altre costat, acceptant o col·laborant amb aquest sistema  neonaziliberal  espoliador dels drets civils, gràcies als  historiadors de caire humanista que s'encarreguin de denunciar-ho, també duran la brutor en la seva memòria.

1 comentari:

  1. Bé em vas donar sa resposta adreçant-me el poema :
    http://novembre1970.blogspot.com.es/2009/01/poetes-ucranesos-anna-akhmtova.html

    , a noltros ens toca recordar i escriure.
    Com diue en Salvador : Salut iAnarquia.!

    P-d no ho dubtis que aquest testimoni ens segueix esgarifant , entristint i ...encoratjant , com voldria en Salvador.

    ResponElimina