l’ametller florit

crònica

M’han obsequiat amb una branqueta florida d'ametller i em sap greu doncs soc incapaç d'arrencar ne cap de l’arbre florit. L’acció demostra ben poca sensibilitat. !Quina puta mania d'escurçar vida satisfent absurds capricis!. La bellesa està i és de l’arbre, furtar-li el mèrit és menysprear-lo i a més a més, fer marcir flor i  fruit abans del que toca, és innoble.

A la branqueta d'uns vint centímetres hi ha sis oloroses flors obertes i dos de poncelles que ja mai s’obriran al mon. Per la ignorància innocent de la persona, per compromís, agraeixo el detall de l’obsequi i,  per no ferir sensibilitats, em callo las ganes de dir-li el nom del porc a qui ha gosat  fer el gest d'arrencar la branqueta.