En un llunyà país anomenat Lapelldebrau
2.-D'altres potents col•lectius ciutadans ja els anava bé l’empobriment dels membres descendents doncs tal com ja feien amb altres membres, podien seguir treien suculents beneficis en allò que ja es va començar a conèixer com l’economia submergida.
3.-Un dia, un esser il·luminat d'aquest grup majoritari esquerrà que començava a anar de capa caiguda, va aparèixer i va dir al col•lectiu que tot allò s’havia d'acabar, que s’havien d'organitzar per fer front a tanta injustícia i que entre tots havien de designar a una persona perquè els representes allí on calgués.
4.-I així ho van fer, i la persona assignada, amb les seves millors vestimentes va anar a parlar a una important cimera d'aquest esquerrà grup i, menys que eren d'esquerres, els va dir de tot.
5.-Aquesta persona, que era una noia moníssima, va sortir escaldada de la cimera doncs, com que era una trobada internacional, a més d'un capitost no els va fer gràcia el que els va dir.
6.-A la sortida, fulminada per mascles i femenines mirades recriminatòries, va fugir escopetejada i va perdre una de les sabates “louis vuitton” que duia però, que un membre del seu país va recollir, ja que era coneixedor del seu cost perquè ell mateix l’havia fet constar en el llibre de caixa com a despeses varies.
7.-I quan tornaren a Lapelldebrau, amb la sabata recuperada van iniciar una relació més atrevida que l’amistosa establerta fins el moment i......,
8.- Això els va permetre recuperar forces per entabanar i reconquerir un altre cop a aquella militància que, perillosament, donava signes de fer la verdadera revolució escoltant anàrquiques veus de fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada