dijous, 21 de febrer de 2013

fauna



Josep Vicent Marquès, (València 1943-2008) Recuperant un article seu publicat al Nº 20 de la desapareguda revista “bicicleta”, on en clau del conte infantil “la caputxeta” col•loca al seu lloc al mític, carismàtic i  embadocador personatge televisiu  el  també desaparegut Félix Rodríguez de la Fuente,  etòleg naturalista presentador d'un exitós programa televisiu  denominat Fauna, que durant i a partir del 1968  s’anunciava amb una martellejant  sintonia pels televisors del país del decadent dictador. Aquest bon home, amb les  reflexions que feia amb un inconfusible registre de veu, donava a entendre que l’obediència  al  cap de la manada - sigui quina sigui l’espècie- era la forma natural de comportament a fi i efecte de sobreviure  protegint-se com cal de possibles atacs dels depredadors. Així doncs, l’encobert missatge subliminal , de passada, ja estava difós.

Però el que potser no sabia el bonàs del Dr. Rodríguez de la Fuente, era allò de les educatives comparances metafòriques - tal com fa Josep Vicent-  que et deixen veure allò que de vegades roman ocult.

Si dintre d'una manada de lliure pensament d'esquerres és considera que l’actuació  del pensament únic de les dretes pot ser el  pitjor depredador, amb el seu exemple de posar-nos als humans dins del mateix sac sense mencionar l’etapa de coneixement alliberador que va representar la il•lustració,  bé podrien dir els lliures pensadors que seguien els seus programes, que el depredador el tenien situat dins de la manada.

No és gens estrany aquest comportament entre l’espècie humana, últimament ja s’ha pogut  constatar que durant l’eterna transició que  encara continua, de depredadors dins de la manada els hem tingut, els tenim i els seguirem tenint un futimé de temps. 






  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada