dimecres, 23 de gener de 2013

traje jaqueta


20-11- 2007
Centenària, no cito el seu nom, filla de la burgesia de Blanes, viu des de molts anys a Badalona, per la radio li fan una entrevista per que digui les claus de la seva longevitat dins d'unes òptimes condicions físiques i mentals, diu: "Menjar moderadament sense fer excessos i dur una vida ordenada". I segueix tota una sèrie de saludables consells que ningú gosaria contradir però quan li fan preguntes més concretes dels seus hàbits respon "abans feia goig d'anar al Liceu, vaig deixar d'anar quan es va vulgaritzar permetent entrar espectadors a les gales vestits de qualsevol manera i també perquè això de tornar amb taxi amb un xofer desconegut que, ves a saber d'on ve, em feia por"...

De la guerra civil diu "els dels “comitès” eren uns facinerosos i vaig preferir llençar una medalla d'or de la meva comunió al vàter abans que donar-la per la recapta de diners dels republicans, aquests ens van requisar les joies de la família, però he de reconèixer que desprès ens les van tornar"...

D’en Franco diu "ell va fer coses bones i coses dolentes, de les bones, que va restituir el poder a l’església i en la seva època no hi havia la delinqüència que hi ha ara". De les coses dolentes no en diu res.

També comenta: "Llegeix-ho de tant en tant una biografia d’Adolfo Suàrez, aquest sí què era bo! i afegeix que cada setmana va a la perruqueria i es tenyeix els cabells, de les seves condicions físiques diu  "vaig  perdent “coses” que no es poden dir doncs son “coses lletges”

Te cura d'ella una equatoriana, a la celebració dels 100 anys hi aniran 80 de família i ens fa saber que estrenarà  un “traje jaqueta de categoria” per fer goig.

Un cop acabada l’entrevista i paint el que s'ha dit, es pot pensar que, arribar als cent anys i tenir encara aquesta escala de valors, vol dir que l'avia  no ha entès res de res de la realitat que l’envolta, m’atreveix-ho a dir fins i tot que aquests valors, subtilment, son del mes pur estil nazi. Aquests tipus de gent vénen de molt lluny i es coneixien d'un hora lluny,  quan ha mencionat el “traje jaqueta de categoria” m’ha passat pel cap la conya que és feia pels anys 60 i 70, quan s’havia de celebrar alguna cosa, en cercles ciutadans desarrelats del franquisme, enfotent-se el poble planer opinava que, la compra obligada d'un "bon traje jaqueta” per a l’ocasió per impressionar i per quedar bé, era el primer que s’havia de fer. 


1 comentari:

  1. Aquesta " categoria " que no ens és de desconeguda
    en aquest temps que tan necesari és fa anar ben abrigats.
    Aquest respecte que mai entenem que s´ha de guanyar i no imposar o fer temer.

    ResponElimina