la lizaran

 (parlant de  grans actrius només cal dir: la xirgu, la garbo, la sara, la callas...., d'aquí l’encapçalament.)

Avui: Hi ha noticies que vulguem o no colpeixen, una de les grans ha marxat. Cofundadora de tot un projecte de teatre racional, ens va permetre sobreviure a  la grisor rallant el  negre amb que el franquisme volia mantenir-nos generació rera generació.

Ahir: Al 1976, fundació del  Teatre Lliure. El nom ja demostrava tota una intenció de principis, i així ho va ser; la ciutadania, de mica en mica gràcies a un grup d'agosarats professionals de l’escena,  podíem recuperar l’herència d'aquells grans  projectes que ens explicaven  s’anaven gestant durant la segona recentment massacrada república, en el sentit de poder culturitzar, en majúscules, a tot un poble posant damunt l’escena les  grans obres de mestres de la literatura.

Avui, l’escena, actrius, actors, i ciutadania, per uns moments el sentiment d'orfandat ens ballarà pel cap, però ràpidament ens commourà el record de saber que, d'alguna manera,  un petit bri d'orgull de saber que has fet les coses ben fetes,  Anna Lizaran,  t’haurà  donat forces per desconnectar amb pau d'aquest mon.