Endreçant
allò que de vegades
no cal fer-ho doncs ja està prou be, un exemplar que fa temps no
fullejaves et fa obrir pàgines i ment: maria-mercè marçal i monica
zgustova, van tenir l’encert de traduir part de l’obra de dues
poetesses russes. el llibre:
versions
d’akhmàtova i tsvetàieva
n’és
el testimoni.
El
poema penjat al bloc, ve al cas doncs, males llengües feministes
asseguren que també existeix la possibilitat de que, si la dona de
lot és va girar, simplement va ser perquè ja estava tipa de veure
el clatell del seu marit, es a dir, farta d’haver d’anar sempre
al seu darrera. així era el bon costum social de l’època i,
malauradament, encara ara en molts llocs.
en l´esguard a la memòria, perdura en el temps aquesta sal per viure la vida.
ResponEliminaQuin nom devia tenir aquesta dona però ?
Anonimes i sense sal queden moltes dones com bé senyales.
Sortosament però, cada vegada en sou més els que, no és que ens incorporeu benèvolament a la vostra alçada, si no que us aveniu, amb enteniment, a que ambdós sexes caminem a un mateix ritme, sense bemolls ni sostinguts......, ui, a veure si el que acabo de dir després d’escoltar un atonal compositor http://youtu.be/dJzwlkeXXoI , em fa desdir....!
ResponElimina