divendres, 4 de gener de 2013

la dona de lot




Endreçant allò que de vegades no cal fer-ho doncs ja està prou be, un exemplar que fa temps no fullejaves et fa obrir pàgines i ment: maria-mercè marçal i monica zgustova, van tenir l’encert de traduir part de l’obra de dues poetesses russes. el llibre:
       versions d’akhmàtova i tsvetàieva 
n’és el testimoni.

El poema penjat al bloc, ve al cas doncs, males llengües feministes asseguren que també existeix la possibilitat de que, si la dona de lot és va girar, simplement va ser perquè ja estava tipa de veure el clatell del seu marit, es a dir, farta d’haver d’anar sempre al seu darrera. així era el bon costum social de l’època i, malauradament, encara ara en molts llocs. 

2 comentaris:

  1. en l´esguard a la memòria, perdura en el temps aquesta sal per viure la vida.
    Quin nom devia tenir aquesta dona però ?
    Anonimes i sense sal queden moltes dones com bé senyales.

    ResponElimina
  2. Sortosament però, cada vegada en sou més els que, no és que ens incorporeu benèvolament a la vostra alçada, si no que us aveniu, amb enteniment, a que ambdós sexes caminem a un mateix ritme, sense bemolls ni sostinguts......, ui, a veure si el que acabo de dir després d’escoltar un atonal compositor http://youtu.be/dJzwlkeXXoI , em fa desdir....!

    ResponElimina