diumenge, 6 de gener de 2013

joquer


Avet, de la família de les pinàcies, segons la wikipedia sou de 45 a 55 especies la “d’abies alba, o abies pinsapo”, són dues de les conreades a l’estat espanyol. La tradició nadalenca però et fa força la guitza; atenent les modes anglosaxones, una irracional tala fa que un puntual “avetcidi” es repeteixi any rere any com si a nosaltres, acaparà la molsa del bosc pel pessebre no ens bastes. Enhorabona!, ets l’arbre que més somriures infantils acapara, i també el que més guarniments rep...., d’això últim però, sempre i quan no siguis un presumit, deixam dir-te: et planyo!
Eucaliptus, si et dius “blau de Tasmània”, ets el que podem veure pels voltants; de 30 a 35 metres d’alçada, ets majestuós i segons diuen, al teu habitat natural pots tenir fins hi tot 100 metres. Si us ajunteu massivament sou un terror ecològic, teniu tant d’afany per créixer que acabeu amb la flora autòctona del lloc empobrint la terra i absorbent els hídrics. La teva “droga” però és miraculosa, la fulla i fruit amb que ens obsequies ja fa milers d’anys que guareixen les afeccions respiratòries de generacions i generacions d’humans !qui a la infància no ha gaudit dels teus curatius bafs?
 Icac, ets molt poc conegut o inexistent en territori europeu. A El Carib, Florida i les Bahames, et tenen amb molta estima, diuen que a prop de les platges o inclús terra endins, pots estabilitzar dunes litorals o prevenir erosions..., ah! i també del teu fruit se’n aprofiten fent delicioses melmelades, !bona feina, ets un bon Jan!
Om, diuen que 40 milions d’anys et contemplen....,ets el degà?. D’Àsia et vas expandí a la resta del planeta terra, Antonio Machado et va dedicar un emotiu poema "a un olmo seco" i, la saviesa popular s’entesta en recordar-nos sovint que no hi ha que demanar-te peres doncs, pel que sembla, mai ens les podràs donar..., però el fruit de la teva ombra o l’excel·lent qualitat de la teva fusta per fer embarcacions no te res que envejar a les peres, així doncs noi, no t'amoïnis gens!
Ullastre, ets el representant salvatge de l’olivera, la teva llibertat però, et restreny el fruit, poc carnós i amb poc oli diuen, encara que ja et va bé doncs així no t’emprenyen amb cops de vara però..., ai l’ast!, no cantis victòria, el costum de fer la típica barrera del camp balear emprant les emblemàtiques branques que mai deixen de créixer del teu bell i entortolligat tronc, fa que no gaudeixis del tot la teva llibertat silvestre.
El teu passat t'honora, ets dels pocs que, amb orgull, pots dir que els savis de l’antiga- ara maltractada- Grècia, van elegir el teu brancam més prim i poblat de fulles per coronar els triomfadors dels originaris jocs olímpics. Pots considerar-te un campió!   



2 comentaris:

  1. Fa menys d'un any vaig estar a Soria, i al passeig que segueix el riu sortint de la ciutat (sota la boira) vaig trobar una escultura d'un om sec, de bronze, amb els versos de Machado. reconc que em vaig emocionar, perquè no l'havia tornat a llegir des que deuria tenir 17 anys...

    ResponElimina
  2. Passatjant pel paseig maritim i per La Vall comtempl els aglaners que ara resulta que son roures , forts i de fruits apres que donen als porcs però si en trobres de dolços coneixeras l´altra cara de aquest fort arbre.
    Poesia dels arbres en tot cas , que com deià el missioner Manolo Bonet , son encarnacions d´essers estimats.

    ResponElimina