dilluns, 7 de gener de 2013

fata morgana




De vegades quan retardem la visita a un malalt greu, “inconscientment” estem actuant com Werner Herzog, aquest singular director de cinema alemany que tenia una profunda amistat amb Lotte H.Eisner  , ella estava malalta i ell sabent que li quedava poc de vida, des d'Alemanya va anar a visitar-la a França, pensant conscientment allò que nosaltres fem “inconscientment”, així doncs va emprendre el viatge a peu en un intent de voler prolongar-li la vida, així ho diu en una entrevista:
«Un amic de París em va trucar per telèfon a finals de novembre de 1974. Em va dir que Lotte Eisner estava molt malalta i que sense dubte moriria. Li vaig contestar: no és possible. No en aquest moment. El cinema alemany no podia prescindir encara d’ella. Vaig agafar una jaqueta, una brúixola, una bossa d’esports i els estris indispensables. Les meves botes eren tan sòlides, tan noves, que mereixien la meva confiança. Em vaig posar de camí cap a París per la ruta més directa, convençut que, si hi anava a peu, ella sobreviuria” .Pel que es veu va funcionar doncs la seva amiga va morir bastants anys més tard.
D'aquest director de cinema no cal esmentar ni quantitat ni qualitat del seu treball, és prou conegut i admirat u odiat segons la ideologia, el que és segur però és que els seus incondicionals no hem perdut ocasió de poder veure cada un dels seus films, Fata Morgana -paradoxals resultats de la colonització-, un dels seus primers treballs ja apuntava maneres.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada