dimarts, 29 de gener de 2013

crònica


Toni el brocanter, té sobre la taula un munt de postals antigues dels anys 30, 40..., fins fa poc retingudes per algú a linterior d'una capsa de llauna o cartró o dins del calaix on s’acostumen a dipositar els recordatoris en format de paper rebuts per part de familiars o amics. 

En aquest cas, són imatges fotogràfiques de paisatges urbans de   grans ciutats cosmopolites i “modernes” amb encara cotxes de cavalls i algun solitari de motor, i com a vehicle col·lectiu més avançat algun tramvia. Els textos de les postals, escrits amb tinta i ploma  són de persones que tal vegada feien la gran travessa de la seva vida i d'alguna manera  feien arribar als seus, noticies de la seva epopeia constatant que encara eren vius i per tant ningú passes pena.

Estem al 2007, comparo i m’entra una mena de vertigen al pensar en l’evolució paisatgística i tecnològica ocorreguda en aquests només 70 o 80 anys i crec que el cervell de la majoria dels habitants del planeta, no el tenim preparat per assumir, en tant poc espai de temps tants nous hàbits de viure...., sols fa una generació!

I així ens va, que ni psicòlegs ni psiquiatres se'n salven dels desajusts del magí. O et fas sedentària espectadora de tot i de la feina fas una monotonia, o acabes trastocada en veure el poc bon us que fem de les noves eines d'última tecnologia, doncs sovint ens serveixen per tot menys per avançar com a persones civilitzades, competint cada vegada més entre ser més rics i paràsits de la gran bestia consumista creada pel sistema capitalista. Ens cal molta lectura propera al “tenir o ser” de l'Erich Fromm

L'aparició a l'exterior d'aquestes  capses o calaixos dels records, dels nostres records col·lectius, segons com  són ben útils per alleujar-nos d'un possible trastocament,  doncs ens donen l'oportunitat de situant-nos  exactament al modest lloc de partida i, amb una mica de sort, podem tenir l'ocasió de deixar de creure'ns éssers superdotats o prepotents pel sol fet d'anar amb un telèfon mòbil a la mà que, per necessitats del mercat consumista, a l'endemà d'adquirir-lo ja està passat de moda. 

1 comentari:

  1. Esser i tenir. Ja ho comentavem a sa parroquia i ara li veig un doble sentit a n´aquestes paraules que és complementen .Crec que destriar-les fou i és un error. Cada mot te una acepció positiva( entes com a constructiu i/o creatiu ).

    ResponElimina