diumenge, 30 de desembre de 2012

SANT'EIGIDIO..., un dia a l'any.


Le prime immagini del pranzo di Natale a Santa Maria in Trastevere.



Un dia a l'any, exposició de comensals que afartaran i, com una mena d'imperatiu legal, els faran anar mudats nets i polits, (la foto i reportatges fílmics així ho ha d'enregistrar).

Un dia a l'any, el nombre d'esforçats voluntaris augmentarà solidàriament per servir l'àpat nadalenc símbol representatiu de la menja diària que les almoines, d'anònims ciutadans durant l'any, fan possible “sant'egidio”.

Un dia a l'any consagrat a que el fet de socórrer als més necessitats prengui tot el protagonisme, i és tan emotiu, que fins i tot algú pot pensar que ja convé mantenir la misèria que ens desperta tants bons sentiments.

Un dia a l'any d'esplendor catòlic, i els 364 dies restants amagaran els espoliats tot fent però, un silent i feixuc voluntariat a càrrec dels que saben, i per tant temen, que si algú no fa la labor, en poc temps a la ciutat pot haver-hi un polvorí de mà d'obra barata a punt d'esclatar.








2 comentaris:

  1. Avui hi pensava amb l´esforç inutil per a que tothom pugui tastar els polvorons en aquestes dates.
    La pols de l¨infamia però s´aferra a les consciències ... per açò tant d´esforç netetjador.

    L´Arcadi Oliveres venia a justificar la caritat ( solidaritat sense el component relligios ? ) fent critica als poderosos . I si aquesta caritat fos també pedagògica mostrant a qúestionar el propi sistema? Es un començ per a canviar-lo o seguirià la necesitat d´enderocar-lo ?

    Reciprocament d´acord amb que per acabar l´espoli , elpolvori ha désclatar per força i per instint de sobrevivència.

    ResponElimina
  2. Són copies amanyades dels “ traperos d’emaus”, el seu fundador l'abat Pierre, les engaltava sempre amb unes respostes contundents “Dos de sus lemas más famosos fueron:

    «Dar de comer antes de evangelizar», y «Una sola guerra será siempre absolutamente justa: la guerra contra la miseria».

    I quan li preguntaven fins quan pensava seguir treballant responia amb tota la mala llet, que ho faria quan
    “ja no tingues raó de ser perquè això voldria dir que les polítiques socials de la república francesa deixarien de generar marginats”.

    La caritat sense la denuncia es transforma en crueltat.

    http://es.wikipedia.org/wiki/Abate_Pierre

    ResponElimina