dilluns, 19 de novembre de 2012

miliki "in memoriam"


Uns pallassos televisius als anys 70 ja entabanaven a les criatures ensinistrant-les en la resposta idiota que el sistema sempre vol que donem. A la pregunta de !¿CÓMO ESTÁN USTEDEEEEESSS??!!, les que no responien: BIIIEEEEEEN!!!! eren sentenciades a la auto-marginacio i fracàs per no seguir el corrent majoritari dels espectadors presents en el plató i, per mimetisme també, entre els que miraven el televisor a casa.
Ahir va morir un d'aquells clowns i les criatures de l'època que innocentment els hi reien les gracies ara ja són adultes, però tal com van les coses, sembla ser que en tot moment aquella resposta idiota però positiva, tot s'ha de dir, sempre les ha fet veure el bòtil mig ple que és la resposta dels optimistes i para de comptar, enfront de la resposta dels pessimistes (aquells infants auto-marginats) que, com què segueixen no parant de comptar, veuen amb claredat meridiana pels anys passats el volum de líquid espoliat.

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Depèn de la relació personal, entre pare-fill. Segons com el bòtil de líquid afectiu sempre està ple i d’altres, gota a gota, perquè passar nen a adult és molt llarg en el temps , veus com del bòtil ja fa estona que no cau ni una gota.

      Elimina