dona
u
home,
tot
ja està escrit
A
un racó de la memòria, un visible tatuatge: dia mes i any de
l’últim adéu.
En
certa manera un “okupa”, és com un cargol ermità. Deixeu-lo en
pau!
Il·lús,
aprèn a comportar-te. Dins l’església no resis, d'existir Déu
no caldrien temples.
Obre
els ulls, espavila’t!!. La jerarquia familiar destorba el futur.
Deixa de cercar la figura patriarcal que et dicta el què has de fer.
Ui!,
desempallegar-nos del tirà?... mai podrem. Quan algú deixa de
ser-ho, un altre ja n'aprèn. Igual passa amb el demòcrata. Estem
condemnats a l’enfrontament.
Bonissim. Méncanten els aforismes.
ResponEliminaQualque dia en treurem , noltros, profit del enfrontamnet ?
Salut.