divendres, 23 de novembre del 2012

aficions



Per una sana convivència sostenible les ancestrals aficions  carregades de paciència dels modestos, des de sempre s’han recompensat amb aliments per la supervivència o per satisfer els també atàvics instints de maneres de cacera.
 Que algú deixi passar les hores del matí, tarda o nit sostenint  una canya amb un  fil penjant  que aferra  un traïdor ham al qual hàbilment s’ha incrustat  l’esquer, orgànic o simulat, per atrapar un afamat o juganer peix, és una afició que déu n’hi do el que pot donar per anar pensant i pensant sense preocupar-se gaire més que el de tornar a la realitat tot esperant el moment desitjat de veure com belluga l’esprimatxat final de la canya I copsar, tirant del fil, el què hi ha o el que no hi ha maleint, en aquest últim cas, l’habilitat del  peix  lladre que amb una petita mossegada l’ha fet  quedar en ridícul.  
Si aquest algú fa vida de parella tal vegada aquesta, feliçment alliberada gracies a la afició del company, també gaudeixi de les mateixes hores del dia o de la nit, fent i desfent al seu aire sense que ningú l’emprenyi o controli, trobant a més a més lliures els espais de la llar que segons com veure’ls buits de presencia humana, en acció o sedentària,   pot esdevenir-se  un exultant plaer.   
Qui dia passa, any empeny!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada