Per una sana convivència
sostenible les ancestrals aficions
carregades de paciència dels modestos, des de sempre s’han recompensat
amb aliments per la supervivència o per satisfer els també atàvics instints de
maneres de cacera.
Que algú deixi passar les hores del matí,
tarda o nit sostenint una canya amb un fil penjant
que aferra un traïdor ham al qual
hàbilment s’ha incrustat l’esquer,
orgànic o simulat, per atrapar un afamat o juganer peix, és una afició que déu
n’hi do el que pot donar per anar pensant i pensant sense preocupar-se gaire
més que el de tornar a la realitat tot esperant el moment desitjat de veure com
belluga l’esprimatxat final de la canya I copsar, tirant del fil, el què hi ha
o el que no hi ha maleint, en aquest últim cas, l’habilitat del peix
lladre que amb una petita mossegada l’ha fet quedar en ridícul.
Si aquest algú fa
vida de parella tal vegada aquesta, feliçment alliberada gracies a la afició del
company, també gaudeixi de les mateixes hores del dia o de la nit, fent i
desfent al seu aire sense que ningú l’emprenyi o controli, trobant a més a més
lliures els espais de la llar que segons com veure’ls buits de presencia humana,
en acció o sedentària, pot esdevenir-se
un exultant plaer.
Qui dia passa,
any empeny!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada