Vella estufa

Ahir, 23-10-12
Vella estufa.
De la fusteria situada a l'entrada del humil domicili al barri de Gràcia on el pare intentava amb més necessitats que ganes aportar un salari diari per sobreviure, (sort de l'empenta de la mare que en silenci per no ferir l'orgull masculí aportava abastament igual o més pessetes al nucli familiar),. sortien els retalls de fusta, encenalls i serradures que, en fer-se fosc cremaven dins l'estufa. Amb el temps aquest emblemàtic escalfador va donar pas a l'antiestètic butà així doncs, arraconada en algun lloc, va esperar pacientment el seu futur i aquest va ser el seu trasllat a l'illa on, durant alguns hiverns va escalfar la estància de més d'un lloc, la vam deixar a algú que ens la va tornar trencada i quasi-be inservible però jo me la seguia estimant...., ara però vella estufa ja no puc reservar-te un espai digne al meu entorn per la qual cosa  et deixo al carrer on demà a primera hora passaran a recollir-te i esper que el teu cos de ferro colat d'excel·lent qualitat el fonguin per ves a saber quin nou futur...,

Avui, 24-10-12
La imatge de l'estufa damunt la vorera del carrer no em deixava indiferent i un rau rau interior em neguitejava quan de sobte escolto enrenou de trastos al costat de la finestra i, quan el silenci de la nit torna dono un cop d'ull per veure les conseqüències del soroll i, lloada sigui la deïtat que correspongui, algú s'ha endut la vella estufa. El neguit desapareix, i amb egoisme vull pensar que el meu acte d'abandó d'alguna manera ha quedat minimitzat.