diumenge, 28 d’octubre del 2012

Variacions captaires

A les grans ciutats, allí on es concentra més població en la recerca d'un lloc de treball per subsistir, sovint és on comença a mostrar-se públicament exemples gràfics de la nova pobresa adquirida.
Aquesta fotografia presa en un carrer de Palma, ens fa veure però que, tal vegada, les formes de demanar almoina poden compaginar tradició amb modernitat.
Al fons de la imatge, dos captaires dels de sempre a l'estil dels relats dickensians i en primer terme un esforçat treballador de les escultures urbanes simulant una auto decapitació. Els primers esperen que algú caritatiu els deixi caure uns cèntims d'euro dins el palmell de la mà estesa. El segon, l'innovador podríem dir, esperant també que algú deixi caure les monedes al costat del simulat cap tallat que figura al peu del seu cos ben vestit amb impecable americana i pantaló, com volen dir-nos que ningú s'escaparà del botxí retallador.


dimecres, 24 d’octubre del 2012

Vella estufa

Ahir, 23-10-12
Vella estufa.
De la fusteria situada a l'entrada del humil domicili al barri de Gràcia on el pare intentava amb més necessitats que ganes aportar un salari diari per sobreviure, (sort de l'empenta de la mare que en silenci per no ferir l'orgull masculí aportava abastament igual o més pessetes al nucli familiar),. sortien els retalls de fusta, encenalls i serradures que, en fer-se fosc cremaven dins l'estufa. Amb el temps aquest emblemàtic escalfador va donar pas a l'antiestètic butà així doncs, arraconada en algun lloc, va esperar pacientment el seu futur i aquest va ser el seu trasllat a l'illa on, durant alguns hiverns va escalfar la estància de més d'un lloc, la vam deixar a algú que ens la va tornar trencada i quasi-be inservible però jo me la seguia estimant...., ara però vella estufa ja no puc reservar-te un espai digne al meu entorn per la qual cosa  et deixo al carrer on demà a primera hora passaran a recollir-te i esper que el teu cos de ferro colat d'excel·lent qualitat el fonguin per ves a saber quin nou futur...,

Avui, 24-10-12
La imatge de l'estufa damunt la vorera del carrer no em deixava indiferent i un rau rau interior em neguitejava quan de sobte escolto enrenou de trastos al costat de la finestra i, quan el silenci de la nit torna dono un cop d'ull per veure les conseqüències del soroll i, lloada sigui la deïtat que correspongui, algú s'ha endut la vella estufa. El neguit desapareix, i amb egoisme vull pensar que el meu acte d'abandó d'alguna manera ha quedat minimitzat.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

floquet de neu

Penjat del sostre d’un nou gran espai drapaire, et mous segons bufi el corrent d’aire mirant d’aquí cap allà.
Ets un ninot rèplica del famós Floquet de Neu del zoo barceloní, on diuen que el van dur per salvar-lo d’una mort segura.   Quan encara era un infant,  un malparit pagès local de la selva africana que envolta el riu Muní a la Guinea Equatorial va disparar sobre sa mare perquè li trepitjava els sembrats. Quan es va acostar a l'animal abatut, va descobrir que tenia una cria entre els seus braços: un petit goril.la blanc.

El pagès no  havia vist mai cap goril·la blanc, i va decidir recollir-lo i uns dies més tard, el va vendre a un zoòleg barceloní que es deia Jordi Sabater Pi, i  des del 1964 al 2003, va viure empresonat dins del zoo de la ciutat i segons diuen experts racionalistes la seva existència no li deuria de ser gaire feliç  (http://latele.cat/tvanimalista/adoc-de-l-altre-costat-de-les-reixes)
Això sí, explotant totes les facetes de poder fer negoci exhibint la seva singularitat d’albí , els guanys econòmics del zoo van ser espectaculars.
Tu, ninot rèplica ens contemples perplex veient com ens movem entre  passadissos de mobles i objectes vells i tronades andròmines inútils o esperpèntiques tal qual, segurament l’original de la teva rèplica, contemplava els pas dels visitants del zoo amb la mateixa perplexitat classificant-los, sàviament, en innocents infants o maleïts majors voluntàriament ignorants de qualsevol tipus d’ètica que no els permetés satisfer guanys materials o de dubtosa moralitat.  
  

aeiou: “no me interesa cómo se mueve el ser humano, sino ...

aeiou: “no me interesa cómo se mueve el ser humano, sino ...: “no me interesa cómo se mueve el ser humano, sino aquello que lo mueve”. Pina Bausch http://www.ddooss.org/articulos/otros/Pina_Bausc...